L'actual crisi té efectes sobre tota la societat i sobre tots els
aspectes de la vida de les persones. Tanmateix els efectes sobre aquells
grups més vulnerables de la societat són més intensos. Diversos estudis
i informes ens mostren que indicadors sobre la qualitat de vida dels
ciutadans són afectats negativament per una crisi que s'ha mostrat
desigual en les seves conseqüències. La crisi econòmica està generant un
augment considerable de les desigualtats socials, un empobriment de les
classes mitjanes i un augment de la vulnerabilitat dels ciutadans,
entesa aquesta vulnerabilitat com el risc de determinades persones o
famílies d'esdevenir pobres.
Avui dia qualsevol persona té risc de caure en situació de pobresa o exclusió social. L'atur, la reducció d'ingressos, la pèrdua de l'habitatge, la reducció de les prestacions socials, les retallades en sanitat i educació, estan traslladant moltes franges de persones a l'exclusió social. Aquest fenomen s'acompanya amb una cronificació d'aquells sectors que han estat sempre més vulnerables a la pobresa i l'exclusió social.
Els nivells estructurals de pobresa a Barcelona, Catalunya i a Espanya han estat sempre elevats atenent a l'existència d'unes polítiques socials subdesenvolupades en el marc d'un Estat del Benestar tardà i feble.
La pobresa sempre ha estat un problema, però el context actual de crisi econòmica i retallades en polítiques socials fa que el problema esdevingui d'una gran importància política i que calgui, des dels partits, articular respostes.
Sovint es planteja la pobresa com un mal endèmic, com una espècie de plaga bíblica a la qual ens hem d'acostumar a conviure com a societat. Aquest plantejament intenta inocular un pensament tan conservador com el de la "inebitabilitat" de les circumstàncies socials :"això sempre ha estat així i sempre ho serà, no hi ha res a fer, no hi ha alternativa"
Evidentment aquesta idea es falsa i interessada. Falsa perquè el mateix establiment de l'Estat del Benestar, i les diverses conquestes socials que la mobilització de les classes popular ha assolit, són prova que la realitat es pot modificar, amb lluita i reivindicació. Interessada perquè darrere d'aquest plantejament passiu davant de la realitat social, s'amaguen els interessos d'aquells que no volen canviar res perquè són els guanyadors de l'actual repartiment.
La pobresa i les desigualtats socials es poden i s'han d'acabar. Com? amb lluita i reivindicació política però també amb anàlisi social. El pla Beverigde va ser el primer exponent de com per implementar polítiques públiques cal prèviament un coneixement de la realitat social ( http://www.eumed.net/tesis-doctorales/2012/mirm/nacimiento_seguridad_social.html ).
Amb aquesta intenció la Fundació Nous Horitzons va realitzar ahir una jornada sobre "Pobresa i desigualtat a Barcelona" (http://noushoritzons.cat/agenda/events/14705), per tal de conèixer quina és la situació a la ciutat de Barcelona.
La situació que es va presentar és molt preocupant. Trobem un augment esfereïdor de la pobresa i de les desigualtats socials a Barcelona que té uns impactes duríssims sobre les circumstàncies personals de molts veïns i veïnes dels nostres barris.
Algunes dades per entendre de forma esquemàtica en quina situació ens trobem:
- Més de 110.000 persones a l'atur amb un augment de la taxa d'atur del 225% de l'any 2008 al 2012.
- Unes 45.000 persones no reben cap tipus de prestació.
- 30.000 talls d'aigua a Barcelona per famílies que no poden atendre el pagament dels rebuts.
- 100.000 llars amb risc de pobresa energètica.
- 2.900 nens i nenes amb risc de malnutrició.
- 17 desnonaments al dia.
- 90% de nous contractes de treball temporals.
- Diferència de 8 anys en l'esperança de vida entre barris.
- Augment de les desigualtats territorials entre barris risc i pobres a la ciutat.
Des de l'agrupació d'ICV- Eixample vam preparar un breu informe sobre la pobresa a Barcelona que es pot consultar aquí: Informe sobre pobresa a Barcelona
I quina proposta es fa des de l'Ajuntament de Barcelona per tal d'afrontar aquesta situació? La resposta la podem trobar a la proposta de pressupostos per l'any 2014. En paraules de Ricard Gomà:
“la manca d’ambició de Xavier Trias en la lluita contra la pobresa”, “que es tradueix en uns pressupostos que, en comptes de lluitar contra les desigualtats i la pobresa, les amplien i a més avalen les retallades dutes a terme per CiU a la Generalitat”.
Gomà ha denunciat que només el 7,5% (32 milions d’euros) de les inversions previstes pels pressupostos de CiU del 2014, amb un total de 426 milions, es dedicarà a aspectes socials. “Trias preveu una frenada en sec de les inversions en equipaments socials, com centres de serveis socials i escoles bressol municipals, i una despesa social “ del tot insuficient que des d’ICV-EUiA considerem que s’ha de doblar”.
“Les polítiques de Trias han provocat una intensificació i agreujament de les desigualtats i la pobresa a Barcelona, i no han sabut frenar l’impacte de la crisi econòmica ni les retallades del govern de Mas”, segons Gomà. “S’està donant un increment galopant dels desequilibris entre barris, i si parlem de xifres, podem dir que hi ha 17 desnonaments al dia mentre es retallen 12.000 ajuts socials al lloguer o que hi ha 2.900 nens i nens amb risc de malnutrició mentre i 3.000 famílies s’han quedat sense Renda Mínima d’Inserció (RMI)”.
Gomà ha criticat que els pressupostos que pretén tirar endavant Trias “marginen la Barcelona dels barris, amb un descens del 57% de la inversió en els districtes que tenen la renda per càpita més baixa”. “Es deixa de banda la redistribució territorial, i per exemple es preveu la mateixa inversió per càpita a Nou Barris i Eixample, amb una desigualtat de 51 punts en renda per càpita”, ha destacat Ricard Gomà. “A més, CiU preveu una inversió de 24,4 milions a zones benestants com Passeig de Gràcia o Balmes i només 10,6 milions en barris fràgils com La Clota, Bon Pastor o Trinitat Nova”.
Queda clar que per CiU la pobresa i les desigualtats socials no són una prioritat per què representa uns altres interessos, els d'aquells als que l'actual situació els hi està bé. Trias governa per aquells que treuran beneficis d'un model econòmic intensiu en el sector turístic. Es tracta d'un govern que desatén les necessitats de les classes populars de Barcelona per tal que els de sempre facin negoci. Davant d'aquest model injust el que cal és la denúncia i la mobilització perquè a les pròximes eleccions municipals la Barcelona real governi aquesta ciutat.
Avui dia qualsevol persona té risc de caure en situació de pobresa o exclusió social. L'atur, la reducció d'ingressos, la pèrdua de l'habitatge, la reducció de les prestacions socials, les retallades en sanitat i educació, estan traslladant moltes franges de persones a l'exclusió social. Aquest fenomen s'acompanya amb una cronificació d'aquells sectors que han estat sempre més vulnerables a la pobresa i l'exclusió social.
Els nivells estructurals de pobresa a Barcelona, Catalunya i a Espanya han estat sempre elevats atenent a l'existència d'unes polítiques socials subdesenvolupades en el marc d'un Estat del Benestar tardà i feble.
La pobresa sempre ha estat un problema, però el context actual de crisi econòmica i retallades en polítiques socials fa que el problema esdevingui d'una gran importància política i que calgui, des dels partits, articular respostes.
Sovint es planteja la pobresa com un mal endèmic, com una espècie de plaga bíblica a la qual ens hem d'acostumar a conviure com a societat. Aquest plantejament intenta inocular un pensament tan conservador com el de la "inebitabilitat" de les circumstàncies socials :"això sempre ha estat així i sempre ho serà, no hi ha res a fer, no hi ha alternativa"
Evidentment aquesta idea es falsa i interessada. Falsa perquè el mateix establiment de l'Estat del Benestar, i les diverses conquestes socials que la mobilització de les classes popular ha assolit, són prova que la realitat es pot modificar, amb lluita i reivindicació. Interessada perquè darrere d'aquest plantejament passiu davant de la realitat social, s'amaguen els interessos d'aquells que no volen canviar res perquè són els guanyadors de l'actual repartiment.
La pobresa i les desigualtats socials es poden i s'han d'acabar. Com? amb lluita i reivindicació política però també amb anàlisi social. El pla Beverigde va ser el primer exponent de com per implementar polítiques públiques cal prèviament un coneixement de la realitat social ( http://www.eumed.net/tesis-doctorales/2012/mirm/nacimiento_seguridad_social.html ).
Amb aquesta intenció la Fundació Nous Horitzons va realitzar ahir una jornada sobre "Pobresa i desigualtat a Barcelona" (http://noushoritzons.cat/agenda/events/14705), per tal de conèixer quina és la situació a la ciutat de Barcelona.
La situació que es va presentar és molt preocupant. Trobem un augment esfereïdor de la pobresa i de les desigualtats socials a Barcelona que té uns impactes duríssims sobre les circumstàncies personals de molts veïns i veïnes dels nostres barris.
Algunes dades per entendre de forma esquemàtica en quina situació ens trobem:
- Més de 110.000 persones a l'atur amb un augment de la taxa d'atur del 225% de l'any 2008 al 2012.
- Unes 45.000 persones no reben cap tipus de prestació.
- 30.000 talls d'aigua a Barcelona per famílies que no poden atendre el pagament dels rebuts.
- 100.000 llars amb risc de pobresa energètica.
- 2.900 nens i nenes amb risc de malnutrició.
- 17 desnonaments al dia.
- 90% de nous contractes de treball temporals.
- Diferència de 8 anys en l'esperança de vida entre barris.
- Augment de les desigualtats territorials entre barris risc i pobres a la ciutat.
Des de l'agrupació d'ICV- Eixample vam preparar un breu informe sobre la pobresa a Barcelona que es pot consultar aquí: Informe sobre pobresa a Barcelona
I quina proposta es fa des de l'Ajuntament de Barcelona per tal d'afrontar aquesta situació? La resposta la podem trobar a la proposta de pressupostos per l'any 2014. En paraules de Ricard Gomà:
“la manca d’ambició de Xavier Trias en la lluita contra la pobresa”, “que es tradueix en uns pressupostos que, en comptes de lluitar contra les desigualtats i la pobresa, les amplien i a més avalen les retallades dutes a terme per CiU a la Generalitat”.
Gomà ha denunciat que només el 7,5% (32 milions d’euros) de les inversions previstes pels pressupostos de CiU del 2014, amb un total de 426 milions, es dedicarà a aspectes socials. “Trias preveu una frenada en sec de les inversions en equipaments socials, com centres de serveis socials i escoles bressol municipals, i una despesa social “ del tot insuficient que des d’ICV-EUiA considerem que s’ha de doblar”.
“Les polítiques de Trias han provocat una intensificació i agreujament de les desigualtats i la pobresa a Barcelona, i no han sabut frenar l’impacte de la crisi econòmica ni les retallades del govern de Mas”, segons Gomà. “S’està donant un increment galopant dels desequilibris entre barris, i si parlem de xifres, podem dir que hi ha 17 desnonaments al dia mentre es retallen 12.000 ajuts socials al lloguer o que hi ha 2.900 nens i nens amb risc de malnutrició mentre i 3.000 famílies s’han quedat sense Renda Mínima d’Inserció (RMI)”.
Gomà ha criticat que els pressupostos que pretén tirar endavant Trias “marginen la Barcelona dels barris, amb un descens del 57% de la inversió en els districtes que tenen la renda per càpita més baixa”. “Es deixa de banda la redistribució territorial, i per exemple es preveu la mateixa inversió per càpita a Nou Barris i Eixample, amb una desigualtat de 51 punts en renda per càpita”, ha destacat Ricard Gomà. “A més, CiU preveu una inversió de 24,4 milions a zones benestants com Passeig de Gràcia o Balmes i només 10,6 milions en barris fràgils com La Clota, Bon Pastor o Trinitat Nova”.
Queda clar que per CiU la pobresa i les desigualtats socials no són una prioritat per què representa uns altres interessos, els d'aquells als que l'actual situació els hi està bé. Trias governa per aquells que treuran beneficis d'un model econòmic intensiu en el sector turístic. Es tracta d'un govern que desatén les necessitats de les classes populars de Barcelona per tal que els de sempre facin negoci. Davant d'aquest model injust el que cal és la denúncia i la mobilització perquè a les pròximes eleccions municipals la Barcelona real governi aquesta ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario