jueves, 26 de diciembre de 2013

Barcelona barri a barri

Trias ha fet servir un subterfugi legal per aprovar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per aquest pròxim 2014. Els pressupostos que CiU ha projectat per l'any vinent seran aprovats a l'haver estat vinculats a una qüestió de confiança. Que un alcalde se sotmeti a una qüestió de confiança vinculada al pressupost municipal per aprovar-lo és un mecanisme previst per l'article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General que no s'ha utilitzat mai a Barcelona.

El fet que per primera vegada es faci servir aquest mecanisme és un exemple d'incapacitat política manifesta. Quan un govern no és capaç de bastir una majoria que doni suport el principal instrument de què disposa, el més raonable és que dimiteixi.

Però el govern de Trias a Barcelona representa uns interessos ben concrets que no poden deixar passar l'oportunitat d'aprofitar dos anys més per transformar Barcelona en una ciutat pensada al servei del turisme i del negoci. El procés de mercantilització de la ciutat i d'implantació del model Barcelona-marca no ha estat encara completat. Tot i que el model inspira les polítiques que implementa l'Ajuntament, existeixen dinàmiques de resistència que aturen temporalment la transformació i ajuden a consolidar una alternativa (tenim l'exemple de la resistència ciutadana al desallotjament del Banc d'aliments).

Trias ha donat diverses mostres en el seu mandat de no tenir entre les seves prioritats les que haurien de ser les d'un alcalde de Barcelona sensible al patiment dels seus ciutadans: la lluita contra les desigualtats socials, l'atur i les conseqüències de la crisi.

Tot i la seva retòrica amb cert contingut de preocupació social, el cert és que per valorar la importància que Trias dóna a la lluita contra la pobresa i la desigualtat social res millor que analitzar el projecte de pressupost que vol aprovar de forma tan poc democràtica.

Al següent link es poden trobar les inversions projectades pel 2014
 
 
 
Com es pot comprovar les inversions estan ordenades segons districtes, existeix un districte 11 d'on pengen aquelles inversions que no es territorialitzen per considerar-se inversions d'àmbit ciutat.

L'agregació d'inversions per districtes sovint poden amagar realitats importants per tal d'analitzar dades. Existeixen districtes en el que conviuen barris amb característiques socio-econòmiques molt diferents. És per aquest motiu que he desagregat les dades d'inversió a escala de barri ( inversió prevista per habitant) per tal de comparar les inversions projectades en el pressupost pel 2014 amb la renda familiar disponible. El resultat és el següent:




Cal advertir que existeixen en tots els districtes algunes partides que no es poden territorialitzar en barris atenent a que estan projectades en l'àmbit de districte (PMI, enllumenat i equipaments principalment) i que no s'han tingut en compte alhora de realitzar el càlcul. Per altra banda 6 de les 272 actuacions previstes no s'han pogut definir en un barri en concret.

Com es pot comprovar el govern de Trias renuncia a fer servir les inversions com a mecanisme de redistribució i reducció de les desigualtats a Barcelona. Excepte alguns casos determinats (Torre Baró, Trinitat Nova, Baró de Viver...) no sembla que el projecte de pressupost hagi tingut en compte les realitats concretes de cada barri alhora de distribuir la despesa.

És del tot incomprensible que barris amb una renda familiar disponible molt inferior a la mitjana de la ciutat tinguin una inversió per habitant inferior a d'altres barris de renda superior.

Tenim els exemples de Verdun, Prosperitat, Porta, Hostafrancs, Turó de la Peira, la Sagrera o Navas on la inversió prevista és cap o irrisòria. O bé els barris de la Verneda i la Pau, el Besós i el Maresme, el Carmel, la Teixonera o la Marina, on la inversió prevista és clarament insuficient atenent a la realitat socioeconòmica dels barris.

Veiem que el gruix de la inversió es concentra en aquelles zones que més poden interessar al lobby turístic pel qual Trias governa: el Gòtic, Sant Pere Santa Caterina i la Rivera, el Raval, la Dreta de l'Eixample, Antiga Esquerra Eixample...

Si es mira encara més el detall de les inversions es pot comprovar a quins interessos respon. Del 12 milions d'inversió del Raval 8,3M són per les obres de la Boqueria i Pl. Gardunya. O per exemple tenim el cas del Poble Sec on del 12,6 milions d'inversió previstos, 6,5 es destinaran a obres d'adequació del Castell de Monjuic. Inversions que estan ben lluny del que les persones que pateixen els efectes de la crisi a aquells barris poden necessitar.

Per tant, el projecte de pressupost que presenta Trias és injust perquè no atén a les desigualtats socials existents a Barcelona, és incapaç perquè no preveu solucions als efectes de la crisi econòmica, és obscè perquè no respon als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona,  i té dèficits democràtics, ja que només té l'aval de 16 dels 41 regidors de l'Ajuntament.

El projecte de pressupost de Trias no és el pressupost que es mereix Barcelona.
 

domingo, 8 de diciembre de 2013

Un alcalde com cal per Barcelona

Trias a la boda de Mittal
 
 
Ahir va tenir lloc a Barcelona la boda entre la neboda del multimilionari indi de l'acer Lakshmi Mittal i un alt executiu del Banc HSBC. El sr. Mittal és un empresari angloindi, segona persona més rica de l'Índia, ocupant el lloc 41 a nivell mundial. La seva companyia, AcerlorMittal, factura 16.000 milions de dòlars l'any.

No es tracta ara de debatre la conveniència que una persona pugui concentrar un volum tan elevat de recursos, ni tan sols de discutir quin és l'origen de la seva fortuna o quines són les condicions laborals dels treballadors de les seves empreses. De fet, aquests haurien de ser els debats realment importants que, com és habitual, no han estat plantejats als mitjans de comunicació.

Volia posar l'accent sobre el debat que ha sorgit per la postura d'ICV-EUiA de frontal rebuig a l'actitud submisa de Trias, posant espais públics al servei del magnat indi. Tal com ha indicat en Ricard Gomà, president del grup municipal d'ICV-EUiA, cal lamentar que l'Ajuntament de Barcelona tanqui el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè s'hi pugui celebrar el casament i canviï l'horari de l'espectacle de les fonts de Montjuïc, això últim com a regal de la ciutat a la parella.

En Ricard Gomà va declarar que aquesta situació "atempta contra els valors de la ciutat" i és la "màxima expressió de l'estratègia de la marca Barcelona, on tot es pot comprar amb diners".

I és que la boda que ahir va tenir lloc a Barcelona és la representació màxima d'una forma d'entendre Barcelona, d'un model de ciutat que Trias ,fins ahir, ha anat implementant sense grans estridències.

És un model que pensa Barcelona com la ciutat del negoci, del turisme i del luxe. Un model de ciutat que prioritza el benefici i el fa passar davant de les necessitats del seus veïns i veïnes.

Exemples d'aquest model en tenim diversos:

* La reforma del Port Vell: que suposa el tancament d’aquest espai per convertir-lo en una marina de megaiots al costat d’un dels barris amb un índex de pobresa més alt de la ciutat. El projecte inicialment comptava amb un restaurant de luxe de 600m2 que es va descartar per l'oposició veïnal (http://defensemportvell.wordpress.com/)

* L'aprovació del nou pla d'usos a Ciutat Vella, normativa feta a mida de la indústria turística i hotelera, i que permetrà l'obertura de nous establiments hotelers a un districte amb una elevada densitat d'hotels i on la convivència turisme-veïnatge ja és complicada.

* La presentació d'un pressupost municipal (avalat per ERC) que privatitza serveis municipals (aparcaments i serveis funeraris) i concentra la inversió a zones de luxe de la ciutat, com Pg. Gràcia i la zona alta de la Diagonal, oblidant aquells barris que amb major duresa pateixen les conseqüències de la crisi.

* La privatització de Pl. Catalunya destinant-la a pistes de gel o plataformes publicitàries. Allà on durant el 15M es criticava "l'ocupació d'espai públic" ara es dona facilitats amb l'objectiu d'incrementar el negoci d'uns quants.

* L'actitud laxa en el compliment de la normativa de terrasses i vetlladors a Barcelona.

La boda d'ahir és el colofó d'un pla perfectament dissenyat per la dreta: fer esdevenir Barcelona referent de ciutat-negoci. Es tracta d'un disseny de ciutat que respon únicament als interessos d'un pocs: aquells que tenen interessos en el sector turístic i comercial de la ciutat.

Aquest pla s'acompanya d'una certa retòrica social i de la voluntat d'evitar confrontacions directes amb sectors socials contestataris. Com a conseqüència el govern de Trias es dedica a repartir engrunes quan la tensió social esdevé insuportable.

Però la boda i l'assistència d'en Trias i en Mas és un punt d'inflexió que no tindrà marxa enrere. El sr. Mittal té dret a casar la seva neboda on vulgui i com vulgui però Barcelona no pot esdevenir plataforma de difusió d'un luxe obscé i colpidor,

Perquè un alcalde que pensi en les persones no pot permetre que a una ciutat amb gent que pateix molt durament els efectes de la crisi hi hagi aquesta exhibició de malbaratament. Un alcalde que pensi en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona no tanca un museu públic per tal que els rics i poderosos celebrin festes. Un alcalde de Barcelona no modifica l'horari de les Fonts Màgiques per fer-lo coincidir amb la seva festa.

Ahir va ser un dia fred, i mentre sentia els jocs d'artifici que es van fer per la boda em preguntava : què deu estar sentint en aquests moments qualsevol dels ciutadans o ciutadanes de Barcelona que no poden engegar la calefacció perquè no tenen diners per pagar-la? què deuen pensar quan veuen al seu alcalde anar a la gran festa? com valoraran el fet que aquella nit Trias va brindar amb els rics i poderosos amb Dom Perignon?
 
Un alcalde de Barcelona com cal hagués rebutjat la invitació a la boda per una qüestió ètica i estètica.

Barcelona es mereix un alcalde com cal.