jueves, 18 de diciembre de 2014

Barcelona barri a barri 2015

El govern de Trias ha presentat el projecte de pressupost de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2015. Per tal d'analitzar el caràcter redistributiu del pressupost i el seu contingut social és convenient revisar el pressupost d'inversions que es pot trobar aqui,  tal com es va fer  l'any passat.

Com es pot comprovar les inversions estan ordenades segons districtes, existeix un districte 11 d'on pengen aquelles inversions que no es territorialitzen per considerar-se inversions d'àmbit ciutat.

L'agregació d'inversions per districtes sovint poden amagar realitats importants per tal d'analitzar la desigualtat. Existeixen districtes en el que conviuen barris amb característiques socio-econòmiques molt diferents. És per aquest motiu que he desagregat les dades d'inversió a escala de barri ( inversió prevista per habitant) per tal de comparar les inversions projectades en el pressupost pel 2015 amb la renda familiar disponible.
Cal advertir que existeixen en tots els districtes algunes partides que no es poden territorialitzar en barris atenent a que estan projectades en l'àmbit de districte (PMI, enllumenat i equipaments principalment) i que no s'han tingut en compte alhora de realitzar el càlcul. Per altra banda 12 de les 228 actuacions previstes no s'han pogut definir en un barri en concret.

El resultat és el següent:





 

Com es pot comprovar ens trobem novament amb uns pressupostos que no només no afronten les necesitats d'aquells barris de la ciutat amb menys renda sino que amplien i cronifiquen la desigualtat existent a la ciutat. Trias renuncia a fer servir les inversions com a mecanisme de redistribució i reducció de les desigualtats a Barcelona.

En aquest sentit, és representatiu del classisme i de la despreocupació per la desigualtat de l'actual equip de govern la comparació de la despesa per habitant prevista als 15 barris amb major i menor renda de la ciutat:







És injustificable que dels 15 barris amb menys renda, 11 barris tinguin prevista una inversió absolutament insuficient per pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre els seus veïns i veïnes. És indignant comprovar com l'Ajuntament veu raonable no invertir res en 5 dels barris amb menys renda de la ciutat. Dels barris amb menys renda que tenen prevista una inversió per habitant acceptable cal tenir present que La Marina del Prat Vermell, Baró de Viver i Torre Baró són barris amb molt poca població, fet que distorsiona la ràtio.

Veiem que novament es repeteix la dinàmica de l'any anterior: el gruix de la inversió es concentra en aquelles zones que més poden interessar al lobby turístic pel qual Trias governa: el Gòtic, Sant Pere Santa Caterina i la Rivera, el Raval, la Dreta de l'Eixample, Antiga Esquerra Eixample...etc.

Però no només es tracta d'una distribució desigual territorialment sinó que si s'analitza amb detall el tipus d'inversions que es realitzen es pot comprovar com tenim un Ajuntament segrestat per uns interessos ben concrets. Els 10 milions d'euros per la reforma de la part alta de la Diagonal, els gairebé 9 milions d'euros per la contestada reforma del Paral.lel o els 8 milions d'euros destinats al Castell de Montjuïc són alguns exemples de com la política d'inversions de l'Ajuntament de Barcelona està al servei del lobby turístic en nom del qual governa Trias la ciutat.

Cal recordar que si bé l'any passat els pressupostos de Trias van ser aprovats a través d'un subterfugi legal com va ser vincular-los a una qüestió de confiança, aquest any han pogut tirar endavant gràcies al suport d'ERC i PSC. És lamentable que dues forces pretesament d'esquerres acceptin uns pressupostos injustos que perpetuen la desigualtat existent a la nostra ciutat per qüestions electoralistes. Uns per supeditar la política municipal als possibles pactes CiU-ERC a un altre nivell i altres per intentar assolir un ressò mediàtic que capgiri la irrellevància a la qual la seva manca d'activitat d'oposició els ha portat. És especialment vergonyós que el PSC pretengui presentar a la ciutadania com a positiu un pacte amb el qual aconsegueix de Trias 20 milions d'euros per inversions socials: engrunes a canvi d'acceptar uns pressupostos amb una lògica clarament injusta que no atén a les desigualtats socials existents a Barcelona, que no preveu solucions als efectes de la crisi econòmica i que no respon als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona

jueves, 4 de diciembre de 2014

L'error de Collboni i el PSC

Avui s'ha confirmat la notícia que finalment el PSC de Barcelona facilitarà, amb la seva abstenció, l'aprovació dels pressupostos municipals del 2015 que ha presentat Trias.

Collboni presenta com a compensacions per aquest pacte sociovergent una rebaixa del preu de la T-10 a 9,95 euros així com 20 milions per despesa social i escoles bressol.

Pel que fa al preu de la T-10 és evident que es tracta d'una rebaixa del tot insuficient, tenint en compte que el preu era de 8,25 euros abans que Trias arribés a l'alcaldia. Per altra banda aquesta baixada de preu és en tot cas conseqüència de les diverses mobilitzacions que la plantaforma Stop Pujades ha estat duent a terme des de la pujada de l'any passat i que Trias volia evitar repetir a uns mesos de les eleccions municipals.

Pel que fa a les despeses socials que contempla el pacte PSC-CiU es parla de destinar 20 milions d'euros a partides socials i a escoles bressols. Cal recordar que fa només dos mesos ICV-EUiA plantejava un Pla de Recat Social amb una inversió de 150 millions que fes front a la bretxa social que ha cronificat el patiment i la pobresa a la nostra ciutat.

Perquè s'equivoca Collboni?

Hi ha qui podrà pensar que la política també és pacte per assolir mitjançant negociacions millores per la ciutadania. Ara bé, cal valorar globalment què s'aconsegueix i amb quin cost. Com hem comentat el pacte PSC-CiU no deixa de ser un salvavides per Trias amb una contraprestació reduïda. Trias se sap un alcalde fracassat en els darrers mesos de la seva alcaldia. Ha estat el braç executor dels agents privatizadors de la ciutat i ha estat incapaç de fer front als greus efectes de la crisi social. El balanç del seu govern és una Barcelona trencada, amb una pobresa ampliada i cronificada en determinats barris, i un govern que s'ha permès vendre com un èxit haver tancat l'any 2013 amb superàvit als comptes municipals, insensible al patiment dels que menys tenen.

Vendre o venda seria potser la paraula que millor ha definit el govern de Trias: venda de l'espai públics, dels aparcaments municipals, dels serveis municipals... Privatització de tot allò possible al servei dels que en podran treure profit. És a dir, un govern neoliberal i de dretes en tota regla, de fet, el govern més de dretes que ha tingut la ciutat des de la transició.

Davant d'aquest fet l'actitud del PSC ha estat decebedora, basculant entre la inexistència com a oposició i l'ansietat per aparèixer com a partit "responsable" disposat a pactar amb Trias a qualsevol preu. Lluny d'esmenar aquesta actitud han decidit donar suport a Trias a les acaballes del seu mandat. Un greu error.

S'equivoca Collboni i el PSC regalant a Trias l'oportunitat de tenir un final de mandat on les seves polítiques anti-socials d'anys anteriors es puguin maquillar amb engrunes pressupostàries.

S'equivoca Collboni i el PSC avalant uns pressupostos clarament injustos, molt allunyats de les necessitats dels ciutadans de Barcelona, que focalitzen les inversions en aquelles zones que més pot interessar als interessos turístics però que ignoren les necessitats dels barris més pobres.

S'equivoca Collboni i el PSC, com ja ho van fer amb el seu procés de primàries , reduint la política a cops d'efecte mediàtics. La ciutadania reclama una nova forma de fer politica que passa per la feina del dia a dia, treballant des de els barris, acompanyant les lluites socials sense intentar patrimonialitzar-les.

S'equivoca Collboni i el PSC creient que la ciutadania de Barcelona acceptarà que un partit suposadament d'esquerres s'avingui a les pràctiques de Trias per salvar un govern que agonitza.

S'equivoca finalment Collboni i el PSC si creuen que venent la dignitat de Barcelona a la dreta podrà aturar allò que ja és inevitable: la irrupció d'una confluència de forces amb possibilitats de guanyar l'Ajuntament i recuperar-lo per la ciutadania.