Ahir va tenir lloc a Barcelona la boda entre la neboda del multimilionari indi de l'acer Lakshmi Mittal i un alt executiu del Banc HSBC. El sr. Mittal és un empresari angloindi, segona persona més rica de l'Índia, ocupant el lloc 41 a nivell mundial. La seva companyia, AcerlorMittal, factura 16.000 milions de dòlars l'any.
No es tracta ara de debatre la conveniència que una persona pugui concentrar un volum tan elevat de recursos, ni tan sols de discutir quin és l'origen de la seva fortuna o quines són les condicions laborals dels treballadors de les seves empreses. De fet, aquests haurien de ser els debats realment importants que, com és habitual, no han estat plantejats als mitjans de comunicació.
Volia posar l'accent sobre el debat que ha sorgit per la postura d'ICV-EUiA de frontal rebuig a l'actitud submisa de Trias, posant espais públics al servei del magnat indi. Tal com ha indicat en Ricard Gomà, president del grup municipal d'ICV-EUiA, cal lamentar que l'Ajuntament de Barcelona tanqui el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè s'hi pugui celebrar el casament i canviï l'horari de l'espectacle de les fonts de Montjuïc, això últim com a regal de la ciutat a la parella.
En Ricard Gomà va declarar que aquesta situació "atempta contra els valors de la ciutat" i és la "màxima expressió de l'estratègia de la marca Barcelona, on tot es pot comprar amb diners".
I és que la boda que ahir va tenir lloc a Barcelona és la representació màxima d'una forma d'entendre Barcelona, d'un model de ciutat que Trias ,fins ahir, ha anat implementant sense grans estridències.
És un model que pensa Barcelona com la ciutat del negoci, del turisme i del luxe. Un model de ciutat que prioritza el benefici i el fa passar davant de les necessitats del seus veïns i veïnes.
Exemples d'aquest model en tenim diversos:
* La reforma del Port Vell: que suposa el tancament d’aquest espai per convertir-lo en una marina de megaiots al costat d’un dels barris amb un índex de pobresa més alt de la ciutat. El projecte inicialment comptava amb un restaurant de luxe de 600m2 que es va descartar per l'oposició veïnal (http://defensemportvell.wordpress.com/)
* L'aprovació del nou pla d'usos a Ciutat Vella, normativa feta a mida de la indústria turística i hotelera, i que permetrà l'obertura de nous establiments hotelers a un districte amb una elevada densitat d'hotels i on la convivència turisme-veïnatge ja és complicada.
* La presentació d'un pressupost municipal (avalat per ERC) que privatitza serveis municipals (aparcaments i serveis funeraris) i concentra la inversió a zones de luxe de la ciutat, com Pg. Gràcia i la zona alta de la Diagonal, oblidant aquells barris que amb major duresa pateixen les conseqüències de la crisi.
* La privatització de Pl. Catalunya destinant-la a pistes de gel o plataformes publicitàries. Allà on durant el 15M es criticava "l'ocupació d'espai públic" ara es dona facilitats amb l'objectiu d'incrementar el negoci d'uns quants.
* L'actitud laxa en el compliment de la normativa de terrasses i vetlladors a Barcelona.
La boda d'ahir és el colofó d'un pla perfectament dissenyat per la dreta: fer esdevenir Barcelona referent de ciutat-negoci. Es tracta d'un disseny de ciutat que respon únicament als interessos d'un pocs: aquells que tenen interessos en el sector turístic i comercial de la ciutat.
Aquest pla s'acompanya d'una certa retòrica social i de la voluntat d'evitar confrontacions directes amb sectors socials contestataris. Com a conseqüència el govern de Trias es dedica a repartir engrunes quan la tensió social esdevé insuportable.
Però la boda i l'assistència d'en Trias i en Mas és un punt d'inflexió que no tindrà marxa enrere. El sr. Mittal té dret a casar la seva neboda on vulgui i com vulgui però Barcelona no pot esdevenir plataforma de difusió d'un luxe obscé i colpidor,
Perquè un alcalde que pensi en les persones no pot permetre que a una ciutat amb gent que pateix molt durament els efectes de la crisi hi hagi aquesta exhibició de malbaratament. Un alcalde que pensi en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona no tanca un museu públic per tal que els rics i poderosos celebrin festes. Un alcalde de Barcelona no modifica l'horari de les Fonts Màgiques per fer-lo coincidir amb la seva festa.
No es tracta ara de debatre la conveniència que una persona pugui concentrar un volum tan elevat de recursos, ni tan sols de discutir quin és l'origen de la seva fortuna o quines són les condicions laborals dels treballadors de les seves empreses. De fet, aquests haurien de ser els debats realment importants que, com és habitual, no han estat plantejats als mitjans de comunicació.
Volia posar l'accent sobre el debat que ha sorgit per la postura d'ICV-EUiA de frontal rebuig a l'actitud submisa de Trias, posant espais públics al servei del magnat indi. Tal com ha indicat en Ricard Gomà, president del grup municipal d'ICV-EUiA, cal lamentar que l'Ajuntament de Barcelona tanqui el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè s'hi pugui celebrar el casament i canviï l'horari de l'espectacle de les fonts de Montjuïc, això últim com a regal de la ciutat a la parella.
En Ricard Gomà va declarar que aquesta situació "atempta contra els valors de la ciutat" i és la "màxima expressió de l'estratègia de la marca Barcelona, on tot es pot comprar amb diners".
I és que la boda que ahir va tenir lloc a Barcelona és la representació màxima d'una forma d'entendre Barcelona, d'un model de ciutat que Trias ,fins ahir, ha anat implementant sense grans estridències.
És un model que pensa Barcelona com la ciutat del negoci, del turisme i del luxe. Un model de ciutat que prioritza el benefici i el fa passar davant de les necessitats del seus veïns i veïnes.
Exemples d'aquest model en tenim diversos:
* La reforma del Port Vell: que suposa el tancament d’aquest espai per convertir-lo en una marina de megaiots al costat d’un dels barris amb un índex de pobresa més alt de la ciutat. El projecte inicialment comptava amb un restaurant de luxe de 600m2 que es va descartar per l'oposició veïnal (http://defensemportvell.wordpress.com/)
* L'aprovació del nou pla d'usos a Ciutat Vella, normativa feta a mida de la indústria turística i hotelera, i que permetrà l'obertura de nous establiments hotelers a un districte amb una elevada densitat d'hotels i on la convivència turisme-veïnatge ja és complicada.
* La presentació d'un pressupost municipal (avalat per ERC) que privatitza serveis municipals (aparcaments i serveis funeraris) i concentra la inversió a zones de luxe de la ciutat, com Pg. Gràcia i la zona alta de la Diagonal, oblidant aquells barris que amb major duresa pateixen les conseqüències de la crisi.
* La privatització de Pl. Catalunya destinant-la a pistes de gel o plataformes publicitàries. Allà on durant el 15M es criticava "l'ocupació d'espai públic" ara es dona facilitats amb l'objectiu d'incrementar el negoci d'uns quants.
* L'actitud laxa en el compliment de la normativa de terrasses i vetlladors a Barcelona.
La boda d'ahir és el colofó d'un pla perfectament dissenyat per la dreta: fer esdevenir Barcelona referent de ciutat-negoci. Es tracta d'un disseny de ciutat que respon únicament als interessos d'un pocs: aquells que tenen interessos en el sector turístic i comercial de la ciutat.
Aquest pla s'acompanya d'una certa retòrica social i de la voluntat d'evitar confrontacions directes amb sectors socials contestataris. Com a conseqüència el govern de Trias es dedica a repartir engrunes quan la tensió social esdevé insuportable.
Però la boda i l'assistència d'en Trias i en Mas és un punt d'inflexió que no tindrà marxa enrere. El sr. Mittal té dret a casar la seva neboda on vulgui i com vulgui però Barcelona no pot esdevenir plataforma de difusió d'un luxe obscé i colpidor,
Perquè un alcalde que pensi en les persones no pot permetre que a una ciutat amb gent que pateix molt durament els efectes de la crisi hi hagi aquesta exhibició de malbaratament. Un alcalde que pensi en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona no tanca un museu públic per tal que els rics i poderosos celebrin festes. Un alcalde de Barcelona no modifica l'horari de les Fonts Màgiques per fer-lo coincidir amb la seva festa.
Ahir va ser un dia fred, i mentre sentia els jocs d'artifici que es van fer per la boda em preguntava : què deu estar sentint en aquests moments qualsevol dels ciutadans o ciutadanes de Barcelona que no poden engegar la calefacció perquè no tenen diners per pagar-la? què deuen pensar quan veuen al seu alcalde anar a la gran festa? com valoraran el fet que aquella nit Trias va brindar amb els rics i poderosos amb Dom Perignon?
Un alcalde de Barcelona com cal hagués rebutjat la invitació a la boda per una qüestió ètica i estètica.
Barcelona es mereix un alcalde com cal.
Barcelona es mereix un alcalde com cal.
Un article excel.lent. De totes maneres, em pregunto si el model de ciutat de Trias és gaire diferent del dels seus antecessors...?
ResponderEliminarTé semblances, és evident. Però el model de ciutat que és antagònic al de Trias és el que té en Ricard Gomà. en representació d' ICV-EUiA (http://ricardgoma.blogspot.com.es/).
ResponderEliminarHo sento però no m'agrada aquest article. Primer perquè no intenta vendra a ICV enfornt a altres posicions polítiques, i ho fa amb arguments molt demagògics. Doncs si un fa ús de l'hemeroteca veurà que quan estava ICV (amb ERC i PSC) també es tancaven (/llogaven) espais públics. Doncs això ho fan la majoria de ciutats, i tu com a particular et pots informar dels preus de cada sala (són preus públics estipulats). Aquest diners es poden utilitzar, per exemple, per béns socials. D'altra banda, parlar de reformes de dretes quan el PSC (conjuntament amb ICV) van realitzar projectes de l'estil Fórum de la Cultures, em fa pensar que el partidisme del redactor d'aquest article no el deixa veure més enllà.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEntenc que el meu escrit pugui agradar o no. De fet, em preocuparia que agradés a tothom.
ResponderEliminarL'objectiu, com ben dius, no és "vendre" ICV-EUiA sino fer palès que l'alcalde que tenim actualment a Barcelona no és l'addient ja que les seves prioritats no són garantir el benestar dels veïns i veïnes de Barcelona, sino servir als interessos d'un grup determinat.
Com bé dius, alguns espaïs públics de Barcelona es poden llogar. Però crec que hi ha una gran diferència entre llogar un espai quan está tancat i tancar l'espai per llogar-lo, que és el que s'ha fet en aquesta ocasió. De totes formes, no és només el lloguer de l'espai, és el canvi d'horari de les Fonts, el permís per fer uns grans focs artificials a Barcelona per una festa privada. En definitiva, es tracta del servilisme obscè amb els poderosos que han mostrat els nostres representants polítics.
L'argument que els diners recaptats es destinaran a béns socials no acaba d'encaixar: l'Ajuntament de Barcelona és una administració que, gràcies a una herència que en aquest cas no s'esmenta, no té problemes financers. De fet, com sabrà, tant es així que es permet no cobrar el deute que la Generalitat de Catalunya té amb els barcelonins i barcelonines.
Pel que fa als atacs personals, no acostumo a repondre'ls ja que no són arguments de pes. Tots tenim les nostres preferències. En el meu cas les dic obertament: l'alcalde que prefereixo per Barcelona és en Ricard Gomà.
Si, van tancar un espai públic, però el dia abans i després el van obrir de forma gratuïta. Què potser quan estava ICV no es tallaven carres o es deixaven tirar petards quan guanya el Barça? No has dit res del fòrum, que potser aquella especulació va servir pel benestar del veïns i veïnes (recordem que ICV estava a l'ajuntament). Perquè no parles del bicing? ERC va abandonar el tripartit a Barcelona a conseqüència del contracte que va haver favorable a una empresa determinada... ICV va donar suport al PSC, i això no afavoria als veïns i veïnes de bcn...Així que amb lo poc que han governat ja veus lo socials que són... Jo no estic a favor de les polítiques de CiU, però tampoc cal posar el crit al cel cada dos per tres, i menys quan els que indiques com a correctes tenen un historial tan "bonic". Jo crec que ICV està totalment descolocada enfront a una esquerra social emergent com la CUP
ResponderEliminarL'article és genial, un bon resum de la situació.
ResponderEliminar"observadors:
Si, van tancar un espai públic, però el dia abans i després el van obrir de forma gratuïta."
Això és limosna. Les institucions culturals de la nostra ciutat no es poden posar en venda.
Realment et sembla comparable que un espai públic llogui espais per esdeveniments privats amb el fet de tancar exclusivament per una festa privada?
El que veig es que tens molts problemes amb ICV. Per cert, que li passa al bicing? L'esmentes com si fos una mala iniciativa i totes les ciutats en tenen un de semblant.