Escollir càrrecs públics per sorteig?

Des de fa uns anys es parla sobre la crisi de representació política. Els ciutadans de les democràcies representatives expressen una creixent desafecció cap als polítics i els partits (veure http://xgonzalbez.blogspot.com.es/2013/08/valors-politics-i-economics.html) i una decepció amb el model de democràcia liberal-representativa.

La tendència cap a la individualització, entesa com el procés d'afebliment dels vincles entre individus i grups socials, ha afectat de forma molt directa als partits polítics i d'una forma més àmplia a la representació política.

Els darrers anys ha sorgit un debat al voltant de la democràcia i de què hauria de ser una "democràcia real". Sovint aquest debat ha girat entorn de la democràcia directa, presentant aquesta forma de govern com la que ofereix una millor garantia d'una política protagonitzada pel poble i la que els interessos de la majoria popular tingui una millor expressió.

El debat entre democràcia directe i democràcia representativa no és nou i ha estat objecte de moltes reflexions al llarg de la història de la teoria política. En tot cas, voldria parar atenció sobre un punt en concret: el sorteig com a mecanisme per escollir els representants polítics/públics.

L'exemple pràctic de democràcia directe de major importància va ser, sens dubte, el d'Atenes, tant per la seva durada (gairebé 200 anys) com per la rellevància que va tenir políticament.

Les característiques principals de la democràcia d'Atenes es podrien resumir en: la rotació en els càrrecs, la brevetat dels mandats, la remuneració dels càrrecs públics, l'assemblearisme, l'existència de mecanismes de rendiment de comptes i el sorteig.

Com es podrà comprovar moltes d'aquestes característiques formen part dels debats actuals al voltant de com millorar la nostra democràcia per apropar-la a la idea de la democràcia directa. De fet, totes les característiques excepte una: el sorteig.

A "Los Principios del Gobierno Representativo" Bernard Manin explica com el sorteig era el mecanisme per escollir els principals òrgans i magistratures de la democràcia d'Atenes perquè es considerava que era la forma més democràtica de selecció. Mitjançant el sorteig es garantitzava la igualtat en les possibilitats d'exercir el poder aquelles persones que es presentessin voluntàries. En primer lloc, cal dir que la imatge que es presenta sovint de la democràcia directa d'Atenes com un sistema de govern en què tots els poders polítics de rellevància eren exercits pel poble reunit en assemblea és falsa. El sistema institucional comptava també amb altres òrgans d'importància política que no eren assemblearis (magistratures, consell, tribunals..). En aquests casos la "democràcia directa" s'assegurava a través de la rotació en els càrrecs i del sorteig com a mecanisme de selecció.

De fet, el sorteig era considerat l'únic mecanisme "democràtic" de selecció, mentre que les eleccions es consideraven oligàrquiques o aristocràtiques, ja que depenien d'una qualificació determinada (Aristòtil). Pels demòcrates era important que el ciutadà tingués l'oportunitat de ser governant i governat, ja que d'aquesta forma s'assoliria un bon govern: el fet d'haver rebut ordres faria que els governants tinguessin en consideració les opinions dels afectats per les seves ordres, per altra banda saber que en un futur seria governat evitava actuacions despòtiques i voluntàriament injustes. Per garantir-ho la democràcia tenia un elevat nivell de rotació del càrrecs públics.

La combinació de rotació-sorteig el que reflectia era una gran desconfiança cap a la professionalització de la política (debat encara vigent). Creien que els professionals acabarien dominant la política i es tenia la idea que qualsevol ciutadà, fos qui fos, estava suficientment capacitat per a emetre la seva opinió sobre assumptes públics, ja que tots els homes (les dones no es considerava ciutadanes plenes) tenien "virtut política".

¿es pot plantejar un mecanisme com el d'Atenes de rotació-sorteig a les actuals democràcies? ¿el grau de complexitat dels actuals problemes polítics el fa inadequat?

Com afirma Andrés de Francisco ( Teorías y modelos de democracia ) tot i les possibles objeccions que es poden posar a l'aplicabilitat d'aquest mecanisme per la complexitat dels assumptes públics, existeixen molts "microespais" on es podria aplicar: política local, les agrupacions locals de partits polítics, associacions, sindicats, escoles, universitats, comitès d'empresa... Es tracta d'espais amb un nivell de complexitat molt inferior a la d'Atenes, que va arribar a comptar amb assemblees de milers de persones.

Segons de Francisco un plantejament d'aquest tipus podria esdevenir en mecanisme de participació directa dels ciutadans en política que donés resposta a les demandes d'una millora en la freqüència i intensitat de la participació política.

Pensem , per exemple, en l'àmbit municipal en els consells de barris o de districte. Estan pensats com a mecanismes de participació passiva de la ciutadania, des d'una concepció de la democràcia com una democràcia d'audiència el funcionament : es basa a donar "veu" al ciutadà per tal de mantenir l'aparença de què pot participar en política no només amb les eleccions.

Si apliquéssim a escala local una democràcia d'assemblea, combinats amb uns òrgans rotatoris escollits per sorteig entre aquelles persones que volguessin optar a aquests òrgans, tindríem una democràcia qualitativament millor? S'afirma que el ciutadà no només tindria la possibilitat d'expressar la seva "veu", sinó que esdevindria protagonista de la política.

Pot haver-hi millor apoderament que fer del ciutadà-governat un ciutadà-governant?