domingo, 6 de septiembre de 2015

Barcelona en Comú i el 27S

Molt s'ha escrit i teoritzat sobre el moment històric que ens trobem: el context postcrisi econòmica ha obert un escenari d'incertesa política i social que pot acabar cristal·litzant en canvis polítics favorables a les classes populars, o bé en la consolidació i restabliment del cicle iniciat amb la crisi econòmica del petroli, que va suposar una contínua degradació del sistema de drets socials i garanties que les classes populars havien conquerit al llarg de molts anys de lluites. Aquest lluita entre les dues possibles respostes té la seva expressió en tots els àmbits territorials, local, regional, estatal i europeu.

El 27S no és res més que la particular resposta local a aquest moment d'incertesa. Aquest pròxim 27 de setembre les dues sortides polítiques a la crisi s'expressaran en diverses candidatures: el replegament nacional insolidari que perpetua les desigualtats de partida, com a proposta dels que volen conservar l'statusquo del repartiment de riquesa i un plantejament polític des de les classes populars que pretén redefinir aquest repartiment pensant en la majoria.

Davant d'aquest moment transcendental que pot tenir una implicació molt rellevant per diverses generacions és del tot incompressible que pugui haver-hi actors polítics que decideixin mantenir-se al marge, obviant les repercussions que una sortida en un sentit o un altre pot tenir per les classes populars.

I és especialment incomprensible en actors polítics, com Barcelona en Comú, que van néixer precisament amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les classes populars i lluitar contra les desigualtats.

Com a integrant de "Barcelona en Comú" i "Catalunya Si que es Pot" se'm fa difícil de pair que la primera es desvinculi de la sort de la segona perquè per mi són instruments diferents per un mateix fi.

L'actitud de Barcelona en Comú davant del 27S es pot considerar conservadora, poruga i contraproduent. Conservadora per prioritzar mantenir el ja obtingut per sobre del potencial transformador que es podria assolir en un àmbit més gran, poruga per evitar l'enfrontament amb aquells han ostentat sempre el poder a Catalunya o bé per evitar enfrontar-se a aquells amb qui es poden fer pactes de govern en un futur, i contraproduent, perquè tard o d'hora es descobrirà que no és indiferent qui estigui a l'altre costat de la plaça per aplicar el propi programa.

Altres actors polítics, com ICV, EUiA o Podemos, haurien pogut mantenir aquesta mateixa actitud fa uns mesos: mantenir-se en la seva zona de confort i evitar arriscar-se. Si haguessin actuat així probablement Barcelona en Comú no seria una realitat actualment.

Així com la crisi dels refugiats ha demostrat que des de l'àmbit local es poden iniciar canvis en l'hegemonia amb un abast que va més enllà del seu espai propi, una candidatura amb un objectiu transformador no pot renunciar a ajudar a transformar la societat en benefici de les classes populars allà on sigui necessari, encara que no se sigui qui la lideri ni la controli.

Estic convençut que molts dels integrants de Barcelona en Comú esperen una rectificació d'aquest greu error. Encara hi som a temps, queden 21 dies.