Hem assistit els darrers dies a la polèmica provocada pel fet que un
regidor del PP de l'Ajuntament de Barcelona es negui a casar a parelles homosexuals. El fet que un regidor del PP, en el marc d'un govern
municipal de dretes, expressi la seva homofòbia limitant els drets de la
ciutadania és quelcom que caldrà gestionar políticament, atenent a que qui té l'atribució per a celebrar matrimonis és l'alcalde, que fa delegació als diferents regidors.
El motiu d'aquesta entrada és un altre. El Síndic de Greuges, amb una celeritat que és admirable, va instar a l'Ajuntament de Barcelona a promoure la igualtat dels matrimonis homosexuals, fet que és d'agrair. No obstant, a la seva nota de premsa s'afirmava:
"Sens perjudici de considerar que l'objecció de consciència es pot ser al·legar i plantejar respecte a la celebració del matrimoni entre persones del mateix sexe"
Sorprèn aquesta afirmació tenint en compte que existeix jurisprudència al respecte que assenyala precisament el contrari del que afirma el Síndic de Greuges, això és, que no es pot aplicar l'objecció de consciència pel que fa el matrimoni homosexual.
La sentència 1068/1012 del Tribunal Suprem afirma que un funcionari públic que té la competència per a realitzar matrimonis civils, en aquest cas un jutge, no pot al·legar objecció de consciència per negar-se a celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe atenent a que està subjecte al principi de legalitat. En aquella sentència es fa un repàs a la doctrina del Tribunal Constitucional, en la que s'ha reiterat que no existeix al nostre ordenament constitucional un "dret general a l'objecció de consciència" que pugui sustentar-se en el dret fonamental a la lliberta ideològica o religiosa. De fet, la jurisprudència ha definit que l'objecció de consciència només s'admet davant del servei militar obligatori (article 30.2 de la Constitució) i per al personal sanitari que ha d'intervenir en la pràctica de l'avortament.
Però no és només que l'ordenament jurídic no empara aquest dret sinó que tal com explica Joan Queralt l'exercici d'aquesta suposada objecció podria ser considerada una prevaricació administrativa:
"Si un funcionari públic, de la categoria que fos, considera que la imminent reforma del sistema matrimonial espanyol, quan l'hagi d'aplicar, és contrària a la seva consciència, té una solució fàcil i democràtica: dimitir (....) Qualsevol funcionari, incloent-hi els jutges, cometrien una prevaricació administrativa amb una pena de fins a 10 anys d'inhabilitació (....)
Per la seva part, els veïns, especialment els alcaldes, incorrerien també en aquest delicte si de manera sistemàtica deleguessin les seves funcions matrimoniadores en altres regidors en els casos de parelles homosexuals. Així, tant els que fins a la data no hagin delegat mai com a norma habitual aquesta funció com els que ho fessin a partir de l'entrada en vigor de la llei serien reus d'aquest delicte.
Però això no és tot. Al Codi Penal hi ha un precepte, l'article 542, el tenor literal del qual és el següent: "Incorrerà en la pena d'inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic per temps d'un a quatre anys l'autoritat o el funcionari públic que, sabent-ho, impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis".
Es pot concloure, per tant, que no es pot al·legar ni plantejar motiu de consciència respecte a la celebració de matrimonis entre persones del mateix sexe.
En alguna ocasió s'ha parlat de l'existència d'una homofòbia soft que és aquella que, amagada sota el miratge d'allò políticament correcte, continua tractant a la comunitat LGTB com a ciutadans de segona. Aquí es tracta de quelcom més greu. Es tracta d'un cas en què un representant públic, amb atribucions administratives, es nega a exercir-les perjudicant uns ciutadans al·legant raons homofòbiques. Un fet com aquest no pot ser acceptat i no se li pot donar empara sota un suposat dret a l'objecció de consciència que no existeix. Reconèixer aquesta objecció és tant com reconèixer que un representant públic pot discriminar-me perquè no em considera subjecte de determinats drets tot i el que recolli l'ordenament jurídic. I això seria un retrocés i un mal homenatge a totes aquelles persones que han fet una lluita persistent, difícil i dura per assolir la igualtat de drets pel col·lectiu LGTB.
