Tarifes del transport públic

Darrerament s'han sentit crides a fer una reflexió al voltant del preu del transport públic. Als efectes de la crisi econòmica s'ha sumat una pujada en les tarifes del transport per part de CiU totalment desproporcionada. Hi ha moviments que inclús estan plantejant la gratuïtat del transport públic.

Però ¿és justa aquesta reivindicació? ¿és possible que el transport públic sigui gratuït al nostre país? ¿és realista plantejar-s'ho amb l'actual context econòmic?

Entenc que la reivindicació d'un transport públic gratuït és justa, oportuna i realitzable.

És justa, perquè la mobilitat és un dret. I es tracta d'un dret que té una relació directa amb la igualtat d'oportunitats. Pensem per un moment en una persona aturada que estigui cobrant la prestació mínima i en quina implicació pot tenir en la seva economia el fer d'haver de pagar per moure's en transport públic. No podem admetre que aquesta persona aturada deixi, per exemple, d'anar a entrevistes de treball per la barrera econòmica que suposa la tarifa del transport públic.

Aquesta reivindicació és també oportuna. En primer lloc perquè no podem continuar amb l'actual nivell de contaminació que és produït, en gran part, per l'ús del transport privat. No oblidem que el Departament de Territori i Sostenibilitat va haver d'activar aquest desembre el protocol de contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.

En segon lloc, l'actual moment és una finestra d'oportunitat política per tal que mesures d'aquest tipus comptin amb suport de la ciutadania. El context de crisi econòmica comporta una major acceptació de la necessitat de provisió pública de serveis.

Deia també que es tracta d'una reivindicació realitzable. Aquells que estan en contra d'aquesta mesura diran que no és viable econòmicament i no és cert.
L'associació per a la Promoció del Transport Públic ha  presentat  recentment una sèrie de propostes que permetrien augmentar la recaptació i que van des d'una taxa turística finalista a, per exemple, un cànon sobre els peatges. Per altra banda no hem d'oblidar que segons dades de l'Eurostat la pressió fiscal de Catalunya és una de les més baixes de la UE, al nivell de Lituània. Hi ha diners per finançar els serveis públics, el problema és que aquells que els tenen no contribueixen suficientment.

Aquesta proposta no és una utopia: existeix una capital Europea, Tallin, que des de principis de 2013 ofereix als seus ciutadans transport públic gratuït i on ja estan notant les conseqüències positives de la seva decisió com són una disminució de la circulació de vehicles, una reducció de la contaminació

mediambiental i una reducció del nombre d'accident de trànsit.

Cal dir que la gratuïtat del transport públic per tothom por comportar un disminució de la qualitat de l'oferta per l'elevat cost que suposa el manteniment d'una xarxa de transport públic adequada. En aquest sentit pot ser raonable introduir repagaments tarifaris per a determinats usuaris, però aquests mai han de ser de tal magnitud que puguin desincentivar l'´ús del transport públic o bé vulnerar el dret a la mobilitat, com és el cas actual.

En tot cas, si les circumstàncies econòmiques i les necesitats de finançament no permeten plantejar la gratüïtat per tothom , al que no podem renunciar és a l'aplicació d'un model tarifari que contempli la gratuïtat per determinats col·lectius, com poder ser aturats i persones amb rendes baixes.

 

En aquest sentit, revindicacions com les que estan protagonitzant a Barcelona la plataforma Stop Pujades Transport són molt pertinents  ja que no només s'oposen a la darrera pujada del transport, sino que incorporen a l'agenda política el debat al voltant de la necessitat d'una tarificació amb criteris socials.