L'any 1961, el recentment desaparegut politòleg Robert Dahl, va publicar Who governs? , considerat des de la seva publicació un dels llibres més influents en les ciències socials. En aquest, Dahl va analitzar quina era la forma real en la qual s'adoptaven les decisions a la ciutat de New Haven. L'estudi va revelar l'existència de coalicions d'interessos que tracten d'exercir influència a la política pública. L'argument de Dahl és que el conflicte produït per la defensa de cadascun dels grups dels seus interessos es resolia a través d'organismes governamentals creant-se un equilibri que beneficiava a gran part de la ciutadania a llarg termini.
El mateix Dahl va assenyalar més endavant que aquest suposat equilibri es podria veure malmès quan la capacitat d'influència dels diversos interessos és molt desigual. La principal amenaça a la igualtat política i al procés democràtic és la desigualtat respecte als recursos socials i econòmics. Els grups d'interès no es poden considerar com necessàriament iguals i el poder polític no és un àrbitre neutral entre els diversos interessos: les corporacions econòmiques exerceixen una influència desproporcionada sobre el poder polític i, per tant, sobre els resultats de les seves decisions.
Seria interessant realitzar la mateixa anàlisi que va fer Dahl a la ciutat de Barcelona i preguntar-se: qui governa a Barcelona? Realment per a qui governa en Trias? Estan exercint les corporacions econòmiques una influència desproporcionada sobre l'Ajuntament de Barcelona?
Un exemple paradigmàtic que ens pot ajudar a respondre aquestes qüestions és la reforma de l'Avinguda Diagonal i la negativa de Trias a la connexió de les dues línies de Tramvia existents. Com s'explica en aquest article tots els experts coincideixen en què seria una mesura molt beneficiosa per la mobilitat que faria doblar el nombre d'usuaris i que, a més, seria una inversió molt rentable. Tot i la quasi unanimitat, l'alcalde no només es nega a la connexió sinó que ha iniciat unes obres de remodelació de l'Avinguda Diagonal que impossibilitaran la seva connexió sense una nova remodelació del passeig. D'aquesta forma un alcalde que se sap derrotat i en els darrers mesos de la seva gestió, inicia unes obres sense el consens de la ciutadania i en contra dels interessos de la immensa majoria per tal d'afavorir uns interessos ben concrets: el lobby turístic i automobilístic.
La gran majoria de decisions que ha pres en Trias durant el seu mandat han tingut com gran beneficiat els interessos de corporacions econòmiques o del sector turístic, passant per davant de les necessitat de la ciutadania. Fem un breu repàs:
* Reforma del Port Vell per a què esdevingui una marina de megaiots de luxe.
* L'aprovació d'un pla d'usos de Ciutat Vella a mida de la indústria hotelera i turística.
* Nova normativa de terrasses que amplia l'espai públic privatitzat.
* Cessió de la gestió del Castell de Montjuïc a una empresa privada i imposició d'una entrada, transformant un espaï de la ciutadania en un mirador per turistes.
* Privatització d'aparcaments municipals.
* Reforma del Passeig de Gràcia i la zona alta de l'Avinguda Diagonal.
* Pujada abusiva i desproporcionada del preu del transport públic.
* Transformació de Barcelona en plataforma per a bodes de luxe.
* Pressupost amb una politica d'inversions que prioritza les zones turístiques i menysté les necessitats dels barris popular de la ciutat.
El fil conductor de totes aquestes decisions és l'afavoriment per part del Govern de Trias de les necessitats i interessos d'uns pocs, obviant o directament vulnerant les necessitats i interessos de la resta, que som la majoria.
La democràcia està immersa dins un sistema socioeconòmic que garantitza sistemàticament una posició privilegiada als grans interessos econòmics. Una de les preocupacions que haurien de tenir present sempre els representants polítics és la implicació que aquest fet pot tenir en igualtat política.
Aquesta no és una preocupació per Trias, ja que les seves decisions mostren que governa al dictat d'aquests interessos econòmics que són qui ara governen Barcelona.
Resten uns mesos per les pròximes eleccions municipals. El govern de Trias i els interessos econòmics pels qui governa saben que les previsions electorals no els són favorable i el que veurem aviat és una acceleració del procés de venda i privatització de Barcelona. Només la resposta ciutadana i l'oposició institucional poden posar fre al que ens espera.
El mateix Dahl va assenyalar més endavant que aquest suposat equilibri es podria veure malmès quan la capacitat d'influència dels diversos interessos és molt desigual. La principal amenaça a la igualtat política i al procés democràtic és la desigualtat respecte als recursos socials i econòmics. Els grups d'interès no es poden considerar com necessàriament iguals i el poder polític no és un àrbitre neutral entre els diversos interessos: les corporacions econòmiques exerceixen una influència desproporcionada sobre el poder polític i, per tant, sobre els resultats de les seves decisions.
Seria interessant realitzar la mateixa anàlisi que va fer Dahl a la ciutat de Barcelona i preguntar-se: qui governa a Barcelona? Realment per a qui governa en Trias? Estan exercint les corporacions econòmiques una influència desproporcionada sobre l'Ajuntament de Barcelona?
Un exemple paradigmàtic que ens pot ajudar a respondre aquestes qüestions és la reforma de l'Avinguda Diagonal i la negativa de Trias a la connexió de les dues línies de Tramvia existents. Com s'explica en aquest article tots els experts coincideixen en què seria una mesura molt beneficiosa per la mobilitat que faria doblar el nombre d'usuaris i que, a més, seria una inversió molt rentable. Tot i la quasi unanimitat, l'alcalde no només es nega a la connexió sinó que ha iniciat unes obres de remodelació de l'Avinguda Diagonal que impossibilitaran la seva connexió sense una nova remodelació del passeig. D'aquesta forma un alcalde que se sap derrotat i en els darrers mesos de la seva gestió, inicia unes obres sense el consens de la ciutadania i en contra dels interessos de la immensa majoria per tal d'afavorir uns interessos ben concrets: el lobby turístic i automobilístic.
La gran majoria de decisions que ha pres en Trias durant el seu mandat han tingut com gran beneficiat els interessos de corporacions econòmiques o del sector turístic, passant per davant de les necessitat de la ciutadania. Fem un breu repàs:
* Reforma del Port Vell per a què esdevingui una marina de megaiots de luxe.
* L'aprovació d'un pla d'usos de Ciutat Vella a mida de la indústria hotelera i turística.
* Nova normativa de terrasses que amplia l'espai públic privatitzat.
* Cessió de la gestió del Castell de Montjuïc a una empresa privada i imposició d'una entrada, transformant un espaï de la ciutadania en un mirador per turistes.
* Privatització d'aparcaments municipals.
* Reforma del Passeig de Gràcia i la zona alta de l'Avinguda Diagonal.
* Pujada abusiva i desproporcionada del preu del transport públic.
* Transformació de Barcelona en plataforma per a bodes de luxe.
* Pressupost amb una politica d'inversions que prioritza les zones turístiques i menysté les necessitats dels barris popular de la ciutat.
El fil conductor de totes aquestes decisions és l'afavoriment per part del Govern de Trias de les necessitats i interessos d'uns pocs, obviant o directament vulnerant les necessitats i interessos de la resta, que som la majoria.
La democràcia està immersa dins un sistema socioeconòmic que garantitza sistemàticament una posició privilegiada als grans interessos econòmics. Una de les preocupacions que haurien de tenir present sempre els representants polítics és la implicació que aquest fet pot tenir en igualtat política.
Aquesta no és una preocupació per Trias, ja que les seves decisions mostren que governa al dictat d'aquests interessos econòmics que són qui ara governen Barcelona.
Resten uns mesos per les pròximes eleccions municipals. El govern de Trias i els interessos econòmics pels qui governa saben que les previsions electorals no els són favorable i el que veurem aviat és una acceleració del procés de venda i privatització de Barcelona. Només la resposta ciutadana i l'oposició institucional poden posar fre al que ens espera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario