Ahir va tenir lloc a Barcelona la primera volta de les eleccions primàries obertes per tal d'escollir l'alcaldable del PSC per la ciutat.
Un partit socialista en evident descomposició va decidir arriscar i plantejar aquesta fórmula d'elecció per tal d'evitar la catàstrofe electoral que totes les enquestes li pronostiquen a les pròximes eleccions municipals.
Amb les primàries obertes buscaven principalment dos objectius: presentar-se com a alternativa al govern de Trias a través d'una major presència als mitjans de comunicació i obrir el partit a la ciutadania incentivant la participació. Un s'ha assolit parcialment, l'altre no.
Entre els riscos que prenien es trobava que la confrontació entre els candidats evidenciés el trencament intern del partit i que una participació baixa evidenciés la llunyania dels ciutadans respecte al seu discurs i les seves propostes. Un s'ha evitat i l'altre no.
El procés deixa un resultat de 7.463 votants i algunes reflexions:
* El projecte del PSC per Barcelona no interessa a la ciutadania perquè no és creïble. Durant el mandat de Trias, que tant devastador ha estat pel model de ciutat progresista, l'oposició del PSC ha estat dubitativa o absent, basculant entre l'obsessió de presentar-se com a partit de govern buscant acords amb CiU i una oposició feble i desenfocada.
Amb aquests precedents, presentar-se com a projecte renovador i confrontat al de Trias té problemes evidents de credibilitat. Cal dir que amb el do de l'oportunitat que el caracteritza, s'anuncia un dia abans l' acord entre Navarro i Mas per rebaixar els impostos als casinos per donar un impuls al projecte de Barcelona World. El projecte de CiU per Barcelona és fer-la esdevenir en ciutat abocada al turisme amb una gestió dels beneficis desigual i amb efectes redistributius regressius. Amb l'acord, el PSC renuncia a liderar un projecte alternatiu i se sotmet també als interessos del lobby turístic.
* Els resultats en participació són un fracàs. El mateix PSC s'havia imposat un mínim de 10.000 vots que no s'han assolit. La participació de la seva militància ha estat molt baixa (aproximadament 50%), així com la dels seus simpatitzants (10%). De fet, la participació sobre el cens previ ha estat d'un 35% i el nombre de vots ha superat molt poc els 6.800 avals que van presentar el pre-candidats.
Aquests minços resultats s'han obtingut en un context que en clau intern es vivia com a molt important: l'èxit de les primàries obertes a Barcelona eren el termòmetre per valorar la capacitat del partit de tornar a recuperar Barcelona. Tot i aquesta vivència de transcendència, els propis integrants del partit no han respòs adequadament.
Per altra banda, cal tenir en compte que les primàries obertes han estat un èxit a nivell de mitjans de comunicació. Durant els dies que ha ocupat la campanya han tingut una cobertura mediàtica important i els candidats han tingut espai per explicar el seu projecte.
De fet, la campanya #indXmarti a la que més tard em referiré, va aconseguir introduir l'element de polèmica que tant agrada a alguns mitjans de comunicació i va provocar un augment de la seva cobertura.
Un partit socialista en evident descomposició va decidir arriscar i plantejar aquesta fórmula d'elecció per tal d'evitar la catàstrofe electoral que totes les enquestes li pronostiquen a les pròximes eleccions municipals.
Amb les primàries obertes buscaven principalment dos objectius: presentar-se com a alternativa al govern de Trias a través d'una major presència als mitjans de comunicació i obrir el partit a la ciutadania incentivant la participació. Un s'ha assolit parcialment, l'altre no.
Entre els riscos que prenien es trobava que la confrontació entre els candidats evidenciés el trencament intern del partit i que una participació baixa evidenciés la llunyania dels ciutadans respecte al seu discurs i les seves propostes. Un s'ha evitat i l'altre no.
El procés deixa un resultat de 7.463 votants i algunes reflexions:
* El projecte del PSC per Barcelona no interessa a la ciutadania perquè no és creïble. Durant el mandat de Trias, que tant devastador ha estat pel model de ciutat progresista, l'oposició del PSC ha estat dubitativa o absent, basculant entre l'obsessió de presentar-se com a partit de govern buscant acords amb CiU i una oposició feble i desenfocada.
Amb aquests precedents, presentar-se com a projecte renovador i confrontat al de Trias té problemes evidents de credibilitat. Cal dir que amb el do de l'oportunitat que el caracteritza, s'anuncia un dia abans l' acord entre Navarro i Mas per rebaixar els impostos als casinos per donar un impuls al projecte de Barcelona World. El projecte de CiU per Barcelona és fer-la esdevenir en ciutat abocada al turisme amb una gestió dels beneficis desigual i amb efectes redistributius regressius. Amb l'acord, el PSC renuncia a liderar un projecte alternatiu i se sotmet també als interessos del lobby turístic.
* Els resultats en participació són un fracàs. El mateix PSC s'havia imposat un mínim de 10.000 vots que no s'han assolit. La participació de la seva militància ha estat molt baixa (aproximadament 50%), així com la dels seus simpatitzants (10%). De fet, la participació sobre el cens previ ha estat d'un 35% i el nombre de vots ha superat molt poc els 6.800 avals que van presentar el pre-candidats.
Aquests minços resultats s'han obtingut en un context que en clau intern es vivia com a molt important: l'èxit de les primàries obertes a Barcelona eren el termòmetre per valorar la capacitat del partit de tornar a recuperar Barcelona. Tot i aquesta vivència de transcendència, els propis integrants del partit no han respòs adequadament.
Per altra banda, cal tenir en compte que les primàries obertes han estat un èxit a nivell de mitjans de comunicació. Durant els dies que ha ocupat la campanya han tingut una cobertura mediàtica important i els candidats han tingut espai per explicar el seu projecte.
De fet, la campanya #indXmarti a la que més tard em referiré, va aconseguir introduir l'element de polèmica que tant agrada a alguns mitjans de comunicació i va provocar un augment de la seva cobertura.
Amb aquest nivell de presència als mitjants, una participació tant baixa és encara més greu.
* Han guanyat els dos candidats considerats "oficialistes" i que havien estat els que més diners havien destinat a la campanya. Aquest fet està directament relacionat amb l'escassa participació. Tot i que un 70% dels votants no pertanyien al partit, és evident que s'han activat les xarxes de relació de l'aparell de partit per nodrir-se de vots.
En aquest sentit i sobre les presumptes irregularitats que alguns han denunciat pel vot de determinat col·lectiu a Ciutat Vella, no és diferent del que ha pogut passar a altres indrets de Barcelona. S'han activat xarxes de familiars, coneguts, amics, gent propera, per tal d'incentivar una participació que es comprovava molt baixa durant la jornada. Extreure que hi ha caciquisme i clientelisme sense proves i evidències no em sembla correcte. En tot cas, caldria un aclariment per part del PSC per disipar els dubtes.
* Determinat col·lectiu independentista també caldria que fes una reflexió. Després de la dedicació i cobertura mediàtica que va assolir la campanya #indXmartí és evident que ha estat també un fracàs. En Jordi Martí ha tret uns resultats molt discrets tenint en compte que ha estat el líder dels socialistes a Barcelona fins a les primàries i que ha comptat amb el suport extern d'un sector independentista. L'electorat d'esquerres no s'ha mobilitzat per un candidat que ha basat la seva campanya en un únic punt: la consulta. Avís per a navegants.
* Com s'apuntava a les xarxes socials, el nombre de vots dels diferents candidats ha estat quasi inversament proporcional al nombre de seguidors dels mateixos a twitter. Sovint es dona una importància a la política 2.0 que no sembla tenir, de moment, una plasmació a la realitat.
* Han guanyat els dos candidats considerats "oficialistes" i que havien estat els que més diners havien destinat a la campanya. Aquest fet està directament relacionat amb l'escassa participació. Tot i que un 70% dels votants no pertanyien al partit, és evident que s'han activat les xarxes de relació de l'aparell de partit per nodrir-se de vots.
En aquest sentit i sobre les presumptes irregularitats que alguns han denunciat pel vot de determinat col·lectiu a Ciutat Vella, no és diferent del que ha pogut passar a altres indrets de Barcelona. S'han activat xarxes de familiars, coneguts, amics, gent propera, per tal d'incentivar una participació que es comprovava molt baixa durant la jornada. Extreure que hi ha caciquisme i clientelisme sense proves i evidències no em sembla correcte. En tot cas, caldria un aclariment per part del PSC per disipar els dubtes.
* Determinat col·lectiu independentista també caldria que fes una reflexió. Després de la dedicació i cobertura mediàtica que va assolir la campanya #indXmartí és evident que ha estat també un fracàs. En Jordi Martí ha tret uns resultats molt discrets tenint en compte que ha estat el líder dels socialistes a Barcelona fins a les primàries i que ha comptat amb el suport extern d'un sector independentista. L'electorat d'esquerres no s'ha mobilitzat per un candidat que ha basat la seva campanya en un únic punt: la consulta. Avís per a navegants.
* Com s'apuntava a les xarxes socials, el nombre de vots dels diferents candidats ha estat quasi inversament proporcional al nombre de seguidors dels mateixos a twitter. Sovint es dona una importància a la política 2.0 que no sembla tenir, de moment, una plasmació a la realitat.
Bones reflexions que comparteixo en gran part! M'estalvies fer-ne un post!
ResponderEliminar