La lluita veïnal al barri de Gamonal ha aconseguit aturar unes obres que es valoraven com desconnectades de les necessitats dels seus habitants, poc consensuades i debatudes amb els potencials beneficiats de les mateixes i amb un pressupost desproporcionat atenent al context socio-econòmic actual. Sembla que a aquests fets se suma algunes zones tèrboles en la relació entre l'administració municipal i un conegut constructor de la ciutat.
Sobre el debat de fons caldria una reflexió serena que el context de crispació actual fa molt difícil i que té a veure amb el mateix concepte d'espai públic i quina és la gestió més adequada del mateix. Hi ha qui considera paradoxal que hi hagi hagut aquesta reivindicació per defensar uns aparcaments per a vehicles que, al cap i a la fi, són una privatització d'un espai públic per a l'ús exclusiu d'una part dels ciutadans.
Si ampliem l'anàlisi i ens allunyem de la reforma concreta que es volia executar, veiem que es poden extreure algunes lliçons que són adaptables a altres indrets:
- En un context de greu crisi econòmica sembla encertat que un criteri transversal alhora de dissenyar la política de despesa de qualsevol administració pública sigui la reducció dels efectes que aquesta crisi té per la ciutadania. La política d'inversió ha de tenir sempre present que existeix un gruix important de persones que estan patint moltes mancances per la crisi econòmica i les retallades de serveis públics. No tenir present aquest fet sempre i a tot arreu és un gran error.
- És imprescindible una fase prèvia de debat i consens alhora de l'elaboració de polítiques municipals, sobretot pel que fa a la inversió i redisseny urbà.
Aquesta fase de consulta i debat ha d'ésser, a més, de qualitat. Els temps de la teatralització de la participació mitjançant la veu a organitzacions afins al poder i poc representatives s'han acabat. Cal que les administracions incorporin mecanismes reals de participació en l'elaboració i implementació de les polítiques públiques. La participació s'ha d'entendre com un valor en si mateixa i no pas com un tràmit necessari per donar-se un vernís democràtic.
Sembla que aquests dos principis que ens poden semblar evidents no han estat entesos per la dreta política a aquest país. Així tenim un alcalde de Burgos que pretén una reforma que finalment ha d'aturar per l'oposició veïnal i un alcalde a Barcelona que tampoc sembla entendre com cal governar.
Trias va camí de convertir Barcelona en el nou Gamonal. El pressupost d'inversions de l'Ajuntament de Barcelona per aquest 2014 no intenta esmenar les desigualtats socials existents a la ciutat i consolida la gentrificació de determinats barris .
Entre les obres més emblemàtiques que ha engegat en Trias per tal d'acabar el mandat en una apoteosi d'obres urbanístiques estan la reforma del Passeig de Gràcia i l'Avinguda Diagonal. En el cas del Passeig de Gràcia ens trobem amb una obra de pressupost molt elevat que respon als interessos del lobby turístic pel qual governa en Trias http://www.iniciativa.cat/bcn/news/41657. I totes aquestes inversions es fan alhora que s'anuncia una pujada del preu dels transports públics absolutament excesiva i que colpeix de manera especial a les classes treballadores de la nostra ciutat.
Pel altra banda, la reforma de l'Avinguda Diagonal s'ha fet sense debat ni participació ciutadana. I és que una de les altres senyes d'identitat de la dreta és la seva por a la participació i al debat, que té a veure amb la seva concepció limitada del que ha de representar la democràcia.
El govern de dretes de Trias no és una excepció. En trobem un altre exemple a la reforma de la Rambla del Poble Nou, on després d'un excel·lent procés de participació ciutadana, l'Ajuntament pretén arraconar l'opinió dels veïns i veïnes per tal d'aplicar el seu model de ciutat.
On esclatarà el "Gamonal" a Barcelona? És difícil de preveure quina serà l'espurna que farà saltar les barreres però el que està clar és que el govern de Trias està posant tots els elements per provocar un esclat social a Barcelona
Sobre el debat de fons caldria una reflexió serena que el context de crispació actual fa molt difícil i que té a veure amb el mateix concepte d'espai públic i quina és la gestió més adequada del mateix. Hi ha qui considera paradoxal que hi hagi hagut aquesta reivindicació per defensar uns aparcaments per a vehicles que, al cap i a la fi, són una privatització d'un espai públic per a l'ús exclusiu d'una part dels ciutadans.
Si ampliem l'anàlisi i ens allunyem de la reforma concreta que es volia executar, veiem que es poden extreure algunes lliçons que són adaptables a altres indrets:
- En un context de greu crisi econòmica sembla encertat que un criteri transversal alhora de dissenyar la política de despesa de qualsevol administració pública sigui la reducció dels efectes que aquesta crisi té per la ciutadania. La política d'inversió ha de tenir sempre present que existeix un gruix important de persones que estan patint moltes mancances per la crisi econòmica i les retallades de serveis públics. No tenir present aquest fet sempre i a tot arreu és un gran error.
- És imprescindible una fase prèvia de debat i consens alhora de l'elaboració de polítiques municipals, sobretot pel que fa a la inversió i redisseny urbà.
Aquesta fase de consulta i debat ha d'ésser, a més, de qualitat. Els temps de la teatralització de la participació mitjançant la veu a organitzacions afins al poder i poc representatives s'han acabat. Cal que les administracions incorporin mecanismes reals de participació en l'elaboració i implementació de les polítiques públiques. La participació s'ha d'entendre com un valor en si mateixa i no pas com un tràmit necessari per donar-se un vernís democràtic.
Sembla que aquests dos principis que ens poden semblar evidents no han estat entesos per la dreta política a aquest país. Així tenim un alcalde de Burgos que pretén una reforma que finalment ha d'aturar per l'oposició veïnal i un alcalde a Barcelona que tampoc sembla entendre com cal governar.
Trias va camí de convertir Barcelona en el nou Gamonal. El pressupost d'inversions de l'Ajuntament de Barcelona per aquest 2014 no intenta esmenar les desigualtats socials existents a la ciutat i consolida la gentrificació de determinats barris .
Entre les obres més emblemàtiques que ha engegat en Trias per tal d'acabar el mandat en una apoteosi d'obres urbanístiques estan la reforma del Passeig de Gràcia i l'Avinguda Diagonal. En el cas del Passeig de Gràcia ens trobem amb una obra de pressupost molt elevat que respon als interessos del lobby turístic pel qual governa en Trias http://www.iniciativa.cat/bcn/news/41657. I totes aquestes inversions es fan alhora que s'anuncia una pujada del preu dels transports públics absolutament excesiva i que colpeix de manera especial a les classes treballadores de la nostra ciutat.
Pel altra banda, la reforma de l'Avinguda Diagonal s'ha fet sense debat ni participació ciutadana. I és que una de les altres senyes d'identitat de la dreta és la seva por a la participació i al debat, que té a veure amb la seva concepció limitada del que ha de representar la democràcia.
El govern de dretes de Trias no és una excepció. En trobem un altre exemple a la reforma de la Rambla del Poble Nou, on després d'un excel·lent procés de participació ciutadana, l'Ajuntament pretén arraconar l'opinió dels veïns i veïnes per tal d'aplicar el seu model de ciutat.
On esclatarà el "Gamonal" a Barcelona? És difícil de preveure quina serà l'espurna que farà saltar les barreres però el que està clar és que el govern de Trias està posant tots els elements per provocar un esclat social a Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario