viernes, 14 de agosto de 2015

Assenyaleu!

Fa un temps que l'independentisme ha entrat a una fase que podríem definir com "onanista" i que es caracteritza per adreçar missatges i focalitzar esforços en aquells que ja estan convençuts i tenen clara la seva posició respecte a la qüestió. Com alguns analistes polítics han entès, el moviment independentista no serà capaç d'assolir els seus objectius si no és capaç de convèncer a aquells que tenen dubtes o bé esperen a l'evolució dels esdeveniments per posicionar-se.

Aquesta fase "onanista" es caracteritza també per la desqualificació immediata i l'agressió verbal a tot aquell que expressi els seus dubtes o bé assenyali allò que li sembla no es fa bé des de l'independentisme. És evident que insultar o menystenir els arguments d'aquells que pretens convèncer no és la millor de les maneres d'ampliar l'esgotat creixement de l'independentisme.

Com que estic convençut que existeixen independentistes intel·ligents, amb ètica política i amb capacitat d'entendre les avantatges de convèncer als no convençuts en lloc de reafirmar als creients, us donaré un consell per tal d'arribar a aquells que, de moment, no creiem que la independència sigui la millor de les opcions: assenyaleu.

Assenyaleu que és vergonyant el grau d'utilització política dels mitjans públics catalans per part d'una opció política. Denuncieu que no és lícit sotmetre a la televisió i ràdio pública al nivell de manipulació i manca d'imparcialitat als que estan sotmesos actualment. Defenseu una democràcia de qualitat, que respecti la pluralitat. Assenyaleu i no amagueu la crítica destacant allò que també es fa malament a altres indrets. Si el que us preocupa principalment és Catalunya, no us escudeu amb l'argument que els altres també ho fan.

Assenyaleu que és una trampa democràtica prendre a la ciutadania el seu dret a fer rendir comptes als seus governants. Alceu la veu per denunciar que Artur Mas s'amaga a una llista per evitar el cost polític de la seva acció de govern contrària als interessos de les classes populars.

Assenyaleu que dirigents que han format part d'un partit on la corrupció és estructural no poden formar part, ni molt menys liderar, cap nou govern a Catalunya. No col·laboreu amb el vostre silenci en l'operació de supervivència d'un espai polític que ha demostrat fer de la corrupció el seu mecanisme habitual de fer política. No permeteu l'engany de pretendre construir un país net amb aquells que no en tenen res de net.

Assenyaleu que no és lícit l'intent d'una llista d'apropiar-se de símbols i sigles que no els pertanyen mitjançant la captació d'exmembres d'altres espais polítics que comercien amb un capital polític que no els pertany.

Assenyaleu que, encara que pugui restar adhesions, el procès de transició cap a la independència no serà fàcil ni ràpid. Expliqueu que tindrà costos, també econòmics i que seran les classes populars les que, com sempre, més patirien les conseqüències. Assenyaleu les enormes dificultats que hi hauria per accedir al finançament dels mercats internacionals i les caresties a les quals ens hauríem d'enfrontar. No endolciu el procès cap a la independència amagant a la població que tindria un impacte molt important sobre les condicions vitals de, com a mínim, una generació de catalans.

Assenyaleu que no és possible una declaració unilateral sense conflicte amb un Estat que, tal com vosaltres mateixos remarqueu, no és dialogant. Assenyaleu que serà molt difícil comptar amb aliats internacionals i que una secessió ineludiblement hauria de passar per un diàleg i un pacte que ,des de el món independentista, es presenta com impossible amb l'Estat espanyol.

Assenyaleu que no és adequat, ni convenient als vostres interessos, la desqualificació personal, l'insult i la manca de respecte per aquelles persones que expressen punts d'opinió diferent i dubtes respecte a la postura majoritària. Censureu l'actitud de matonisme gregari existent a determinades xarxes socials vers aquells amb opinions diferents. No permeteu que estem tan sols assenyalant.

Assenyaleu, en definitiva, tot allò que a molts ens allunya del vostre projecte i llavors serà quan podrem començar un debat de fons sobre si ens convé o no la independència.

4 comentarios:

  1. Benvolgut Xavier,

    Tal i com vaig prometre, miraré de respondre el teu text amb un comentari una mica més llarg que l’anterior. El comentari anterior que et dic no el veig publicat. Llàstima. Semblaria necessari que publiquessis els comentaris si pretens que ampliem el diàleg.

    No sé si l’independentisme ha entrat en fase “onanista” o no. Em sembla que si ho hem fet, potser també ho ha fet ICV-Podemos, que es dedica a anomenar onanistes els companys de viatge.

    És veritat, però, que conforme t’allunyes del teu espai de confort intel·lectual, cada cop arribes a persones que tenen o teniu uns esquemes mentals més extranys als nostres. I també un grau de permeabilitat a la nostra persona molt menor.

    Això fa que, o bé l’avançada l’hagi de fer gent a la que seran més permeables, com la CUP o Súmate, o bé que poc a poc poguem trobar raonaments per als marcs mentals o puguem anar permeant el nostre marc mental (o en generem un de comú).

    Dit aixó, reconec que massa vegades i massa gent es posa nerviosa, i arremet contra Csqep perquè considera que sou i actueu de la mateixa manera que en Duran i l’Espadaler i en el passat el PSC. Venent sobiranisme que busca oportunitat quan, de facto, veneu submisionisme.

    Però tens raó. És molt poc intel·ligent que la nostra resposta sigui insultant. L’insult talla ponts intel·lectuals, i sense ponts intel·lectuals s’estableixen enrocs absurds. Algú dirà que els enrocs són independents dels ponts i potser també té raó.

    M’agrada la manera amb que proposes que intentem trobar terreny comú. Que assenyalem alguns dels arguments en que es bassa el vostre marc mental. A partir d’algun d’ells pode refer ponts de confiança i raonar plegats.

    Ara bé, degut a la gran distància que hi ha entre el vostre marc i el nostre, la llista de punts que comentes em sembla tant fora de lloc que no crec que puguem treballar-hi.

    Passo a descriure les meves raons, que entenc que seran ampliament compartides, tot i que pot ser que no. Fora bó que no fossin compartides.

    Dius que és vergonyant el grau d’utilització dels mitjans públics. Bé, per començar, hauriem de definir mitjans públics. Jo opino que tots els mitjans de comunicació que utilitzen un recurs limitat com són les ones herzianes de ràdio i televisió són públics. Tots. Tenim espai per 40 canals i les 40 licències que es reparteixen (que representen 5 o 6 grups) són licències per emetre en els canals restringits, i per tant són concessions d’emissió en els canals públics. Concessions. Com les de les autopístes.

    En aquest sentit, cal valorar l’oferta en global de les emissions i no l’oferta particular de cadascun dels mitjans, tots ells públics. (1/3)

    ResponderEliminar
  2. De fet, la pròpia existència dels mitjans públics respon a la necessitat de desequilibrar el missatge que s’emet en els canals públics de gestió privada. Els mitjans públics concesionats tendeixena tenir una linia editorial poc “d’esquerres”, o poc ètica, o poc edificant.

    Tradicionalment la televisió pública ha tingut l’encàrrec d’equilibrar l’oferta total tot i desequilibrant una mica el seu missatge en favor de les opinions que tenen menys recolzament comercial.

    És evident que parlem d’una linia molt grisa. El posicionament editorial que carrega cap a una opció és una cosa, i la deformació de la realitat per a defendre un posicionament o interessos determinats n’és un altre. I allà on uns veurem manipulació, com Urdaci, d’altres hi poden veure objectivitat.

    Però el que no podem negar és que ha estat sempre l’Esquerra la que ha defensat que les televisions públiques han de carregar cap a la banda no coberta per les privades.

    Un cas claríssim: Donat que el PSC i ICV consideraven que el missatge de TV3 no era prou social, va sorgir BTV, amb un missatge que carregava mooolt cap a l’esquerra, l’ecologia, i els valors socials.

    Està bé. Té sentit, i el public s’encarrega de decidir si el missatge és convenient i necessari o no ho és. En el cas de BTV, no ha anat malament. En el cas de COM Ràdio, l’intent de col·locar una linia editorial alternativa a CatRadio fou un fracàs.

    Per tant, totes les televisions públiques carreguen necessariament cap a una banda. Aquest és un posicionament d’esquerres tradicional. Les televisions públiques HAN de carregar cap als aspectes socials perquè les televisions privades no ho faran. La pregunta és: Carreguen massa? I aquí és on posem comparatives. I tots els números demostren que, de cap manera, no carreguen amb excés.


    El segon assenyaleu tampoc té sentit. No puc recolzar que “és una trampa democràtica prendre a la ciutadania el seu dret a fer rendir comptes”. En veritat no hi ha ningú, ningú, que hagi negat aquest dret. Existeix una llista que es diu CUP i que és rotundament contraria a les posicions del president i a les maneres de fer que CiU, PSC, PP i ICV han estat duent a terme al país. Ningú ataca la CUP per oposar-se formalment a Mas i al que creieu que representa. Us ataquem a vosaltres perquè mitjançant aquesta argucia pretenieu excusar el vostre posicionament nacional.

    I, sincerament, estem creant un estat nou. Un estat en el que no oblidarem el que ha passat els últims 40 anys per crear les normes dels propers 30. Però les batalletes de curt termini, en aquests moments, queden molt lluny. CDC ha fet la seva feina. Ha recusat Pujols, ha fotut fora Felip Puig de les llistes i UDC. Podem discutir si ha fet mé o menys. Però ho haurem de comparar amb el que ha fet ICV, i no sortirà ben parada.

    Corrupció estructurada és deure 11 milions als bancs. Corrupció estructurada és fer servir les portes giratòries amb Agbar. És la mateixa corrupció estructurada.

    ResponderEliminar
  3. I segur que penses que a ICV heu fet net i us heu endreçat sense necessitat de passar per la foguera. Jo, personalment, crec que CDC ha fet prou net. No és un problema. Tot i que soc conscient que haurem de tenir molts ulls fixant-se en el que fan, perquè si deixem de fixar-nos hi tornaran.

    Però hi tornaran tots. ICV, CDC, UDC, PP, ERC, C’s… la corrupció és inherent a l’espècie. Només podem estar amatents i tenir sistemes per controlar-los.



    Continuo: parles de que no és lícit que una llista s’apropii de símbols i sigles que no els pertànyen. I això ho dieu presentant última de llista per BCN algú que prové del PSC. Que us heu volgut associar a Syriza o que feu servir per la vostra campanya el crit que feu reneixer el centre-esquerra d’USA. “Yes, we can”. Que teniu de cap de llista algú que s’havia presentat anys i anys per una altra llista.

    No puc estar d’acord amb això. Molta gent decideix el seu posicionament delegant-lo en d’altres i és normal que es recolzin en la posició dels altres quan canvien de manera de pensar. I, evidentment, TOTS volem destacar aquells que, pensant en un passat com uns altres, ara pensen com nosaltres. Perquè d’aquesta manera creiem que d’altres els seguiran en el seu canvi de raonament.

    Quí és que negocia amb un capital polític que no li pertany? El número 1 de la nostra llista? El número 2 de la nostra llista? El cap de l’Assamblea? Lluís Llach? Hi ha tanta gent a les llistes del JuntspelSí (llistes transversals) que provenen de PSUC i ICV que podriem posar en dubte a quí pertany el capital polític que representen, si és que pertany a algú, que és molt dir.

    De fet, hom podria dir que els únics que fan trampa amb els capitals polítics són aquells que mantenen les marques per canviar el missatge, tot i perdre una part important del suport tradicional, com el PSC actual o UDC.

    —-
    Dius que hem d’assenyalar que el procés no serà ràpid ni fàcil. Una altra vegada, no puc assenyalar-ho perquè no hi estic d’acord. Serà ràpid o fàcil? No ho sé. No crec que ho sàpiga ningú. Ja veurem. Si guanyem amb poc marge serà més difícil. Si vosaltres hi col·laboreu, podriem tenir un 75% del parlament i serà més fàcil.

    No estic d’acord en assenyalar les dificultats per accedir als mercats internacionals (que ara tenim tancats) perquè, un altre cop, no hi estic d’acord. No crec que tinguem cap mena de dificultat per accedir a aquests mercats. No dic que asseguri que no en tindrem cap, perquè no ho puc assegurar. Però si que dic que els números canten, i que mentre no arribem a un tracte amb Castella, no tindrem ni deute ni dèficit. I sense deute ni dèficit, els mercats estaran oberts.

    El que té un impacte molt gran en les condicions vitals de generacions de catalans és que cada família catalana, la més rica i la més endeutada, la més immigran i la més aturada, cada família catalana hagi de pagar cada any un impost revolucionari de 12.000 Euros/any que van cap a Castella i mai tornen. Això sí que és sagnant. Això.

    I això és real. Jo puc exigir-te que no endolceixis el procés actual de submisió, però el procés d’independència, és que, de veritat, no nego que pugui haver dificultats de tota mena, però és que, havent-les estudiat durant temps, penso sincerament que el camí serà de baixada.


    ResponderEliminar
  4. ——

    El mateix dic per l’adhesió internacional. No sé quina adhesió tindrem, però no puc “assenyalar” que serà difícil, perquè no ho crec. Entenc que els països no es mouran fins que no sigui fonamental, però que utilitzen els mitjans i canals diplomàtics per deixar les coses tan clares com es pot. Declaracions de Bèlgica a favor del procés, de Dinamarca, Obama dient que la gent ha de reclamar el seu dret a votar, informes alemanys favorables a la independència,…

    És evident que per cadascun d’aquests informes i manifestacions n’hi ha una desena en contra. Però, quin valor tenen les unes i les altres? Jo no ho sé. Intueixo que la porta està oberta SÍ ens plantem ben forts. Però només és una intuhició. El que està clar és que no puc “assenyalar” el contrari, perquè seria tant com mentir.



    L’últim “assenyaleu” si que el recolzo. El recolzo fins i tot quan surt d’algú que em diu “Onanista” o que dia sí dia també pretén que estem “a les ordres” del MHP com si aquest fos un ésser malvat i nosaltres uns rucs.

    No el repetiré, el subscric al 100%: Assenyaleu que no és adequat, ni convenient als vostres interessos, la desqualificació personal, l'insult i la manca de respecte per aquelles persones que expressen punts d'opinió diferent i dubtes respecte a la postura majoritària. Censureu l'actitud de matonisme gregari existent a determinades xarxes socials vers aquells amb opinions diferents. No permeteu que estem tan sols assenyalant.


    Ara, però, veuràs que hi ha un problema de base: Vull recolzar-te assenyalant, però no puc assenyalar cap dels punts que m’indiques perquè no els crec certs. N’hauràs de proposar de nous.
    (4 de 4)

    ResponderEliminar