lunes, 6 de julio de 2015

Candidatura a conseller i consellera de l'Eixample

Animat per moltes companyes i companys finalment m'he decidit a presentar la meva candidatura a conseller de districte a l'Eixample i concòrrer a les primàries de conseller de Barcelona en Comú que tindran lloc el proper 16, 17 i 18 de juliol.
Ho faré conjuntament amb la Isabel Giralt Sampedro que ha estat consellera aquest últim mandat.  Fa tres anys que conec a la Isabel i és una persona treballadora, compromesa, il.lusionada i il.lusionant, que pot aportar al districte de l'Eixample l'experiència necessària per aquests propers quatre anys de mandat que no seran gens fàcils. Els dos formem una llista alternativa i intentarem ser dos dels tres consellers i conselleres que s'han d'escollir em aquest procés.  Us animo a que,  escolliu a qui escolliu,  si esteu registrats i registrades a Barcelona en Comú i viviu a l'Eixample, participeu d'aquesta oportunitat d'escollir el consellers o consellera del districte.  

Aquest link us postarà a la nostra pàgina de Facebook





                                                                                        
Aquí us deixem algunes propostes d'acció política pel districte que intenten recollir moltes de les lluites i reivindicacions que afecten al territori. Durant el temps que he fet tasques de coordinació de l'agrupació d'ICV a l'Eixample i de l'espai Àgora, he tingut l'oportunitat de conèixer moltes associacions, moviments,  activistes i ciutadanes i ciutadans amb els que he pogut escoltar de primera mà quines són les necessitat, carències, potencialitats i reptes del districte. L'experiència de la Isabel com a consellera de districte de l'Eixample també l'ha permès tenir una visió àmplia del territori i una relació de primerà mà amb les associacions, moviments i ciutadania del districte que ens ha ajudat a plantejar el nostre pla d'acció  política.


Propostes d'acció política per l'Eixample

En primer lloc qualsevol acció de govern al districte de l'Eixample ha de partir de l'objectiu de garantir uns drets socials bàsics a la ciutadania: salut, habitatge, educació, dret a l'alimentació i als subministraments bàsics i a un treball digne. També el dret a viure a un barri i un districte amb un entorn pensat pels i en el veïns i veïnes que hi conviuen.

Cap reforma urbanística s'hauria de dur a terme sense la consulta prèvia dels habitants dels barris afectats mitjançant diversos mecanismes de participació en funció de la rellevància de l'afectació (consells de barri o consulta ciutadana). Per tal que la participació sigui de qualitat cal una ciutadania informada. En aquest sentit serà responsabilitat del districte assegurar-se que es disposa d'una informació entenedora per tothom i fomentar la participació entre els veïns i veïnes del barri.

Cal reorientar la reforma de l'Av. Paral·lel que actualment vol transformar-lo en una avinguda comercial per turistes cap a una avinguda que torni a ser un nucli cultural de la ciutat. Caldria també codecidir amb el veïnatge l'ús de les places que s'han generat amb la recentment fallida reforma.

La reforma del mercat de Sant Antoni millorarà l'atractiu turístic del barri. Les restes trobades així com l'interès comercial i urbanístic del mateix mercat provocarà probablement un increment del flux de turistes. Casos com el de la Sagrada Família o el Born ens fan veure que cal avançar-se a les conseqüències negatives que aquest augment del flux turístic pot tenir pel barri. En aquest sentit la gestió de les llicències d'activitat mitjançant un pla d'usos del barri ha de fer compatible aquesta activitat turística amb la necessària conservació del comerç de proximitat. També serà necessari definir un numerus clausus de places residencials turístiques (siguin hoteleres o en forma de lloguer habitacional).
 

Caldrà iniciar un procès participatiu perquè els veïns i veïnes de Sant Antoni decideixin l'ús de les noves places al voltant del mercat de Sant Antoni i de l'espai que es alliberarà a Ronda Sant Antoni quan es desmunti el mercat temporal.

Caldria repensar l'espai públic de l'Eixample de forma global i valorar la possibilitat d'entendre moltes zones com una superilla. En tot cas, caldria redefinir els usos adaptant-los als diversos col·lectius que resideixen al districte i evitar que el vehicle sigui l'element que defineixi l'espai públic, com passa actualment. Els objectius: millorar la vida en comú de la ciutadania, la qualitat ambiental, incrementar les zones verdes, crear espais d'interrelació veïnal...etc

Cal dedicar el solar de les "Hermanitas de los pobres" a una àmplia zona verda, amb equipaments públics de proximitat que li donarien vida, com l'institut, l'escola bressol i els pisos adaptats per a gent gran, reivindicats pel moviment veïnal des de fa anys.

Caldria fer una revisió de l'espai dedicat a terrasses i vetlladors al barri per tal de fer compatible l'ocupació de l'espai públic per un ús comercial amb el dret de la ciutadania a la mobilitat.

És necessari respectar els acords del procés de participació que es va dur a terme l'any 2009 per definir l'ús del solar de la Model.

Cal posar en marxa de forma participativa un nou pla d'equipaments per a la dreta de          l' Eixample i Fort Pienc per tal de donar sol.lució al dèficit d'equipaments que pateixen.

Caldria iniciar un debat ciutadà de qualitat sobre l'entorn de la Sagrada Família per tal que siguin els veïns i veïnes de la zona , afectats per la pressió turística, els que co-decideixin qualsevol possible solució


Hem de defensar una sanitat pública de qualitat i revertir les retallades i privatitzacions realitzades. El CAP Manso i l'Hospital Clínic són dos dels centres públics sanitaris que estan actualment amenaçats i que hem de preservar.

Cal fer front a la carència de places públiques d'escoles bressol al districte de l'Eixample. També caldrà reclamar la construcció de l'Institut Angeleta Ferrer i que s'iniciïn l'abans possible les obres de l'institut de Germanetes.

Caldrà ajudar des del districte a erradicar qualsevol tipus de discriminació per raó de raça, gènere, diversitat sexual o qualsevol altre motiu. Caldrà col.laborar en el desplegament de la llei per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Volem un districte sense LGTBifòbia.


Cal incidir en la descentralització de l'Ajuntament per apropar l'administració i la política a les persones a través dels districtes. Els mecanismes haurien de passar per fer vinculants les decisions preses en el si dels consells de districte, que els districtes tinguin la capacitat de decidir sobre un porcentatge important de la despesa pública (que alhora hauria de codecidir-se amb la ciutadania) i que es consideri el districte una unitat política es puguin escollir els consellers i les conselleres de forma directa.


Cal millorar l‘incidència de la ciutadania en els espais formals de participació com ara els consells de barri, les audiències públiques i les comissions sectorials. La fórmula per tal que aquests espais de participació tinguin un major ús i incidència és incrementar els mecanismes de vinculació de les decisions preses.

Caldria establir el dret de la ciutadania a impulsar consultes ciutadanes en l'àmbit del barri per determinades qüestions (per exemple urbanisme) tant per validar decisions preses en l'àmbit de l'Ajuntament o bé del districte com per promoure actuacions per part del consistori.

El Departament de Recerca i Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona va elaborar un índex de solitud per grup d’edat del qual s’extreu que un 26% de persones de 65 anys o més de la ciutat viuen soles, elevant-se aquest percentatge al 31% en el cas de persones de 75 anys o més. S' observa el perfil femení de l’exclusió social, atès que les dones pateixen més solitud que els homes. Aquest problema incideix especialment al districte de l'Eixample, on és notori l'existència de moltes dones que resideixen soles. En aquest sentit caldria incloure el fet de viure en solitud com un factor d'exclusió social d'especial rellevància al programa de serveis socials dels barris. Per tal de donar-hi resposta convindria estudiar plans d'acompanyament i d'intercanvi comunitari, tot col·laborant amb aquelles associacions i iniciatives socials que ja hi treballen.

Atenent a l'existència de veïns i veïnes sense sostre al districte caldria valorar la possibilitat d'obrir un centre d'acolliment nocturn per a persones sense sostre que doni resposta a les seves necessitats.

En definitiva, drets socials, un model de districte pensat i decidit per les persones que hi resideixen i tractar de fomentar la participació ciutadana trobant mecanismes amb incidència real en les decisions que apropin l'administració als barris de l'Eixample.

No hay comentarios:

Publicar un comentario