sábado, 3 de mayo de 2014

Sobre el que alguns no volen parlar: atur a Barcelona

Al darrer baròmetre d'opinió pública elaborat pel CEO, a la pregunta sobre quin és el principal problema de Catalunya, un 67% dels enquestats responen que és l'atur, resposta que ha experimentat un augment de 7 punts respecte al baròmetre anterior.

Cal dir que les relacions Catalunya-Espanya ocupa el 4t lloc en les preocupacions dels ciutadans, amb un percentatge d'un 20,7%. Sense pretendre treure importància a la qüestió territorial, aquests resultats caldrien portar a una reflexió sobre la relació entre els temes que formen part del debat públic i les preocupacions de la ciutadania. Sembla evident que existeix una distància molt gran entre allò que els mitjans de comunicació i "líders" d'opinió consideren d'interès o important i allò que la ciutadania percep com rellevant. Aquesta distorsió pel que fa a les prioritats també afecta a partits polítics. Alguns d'ells focalitzen els seus espais als mitjans de comunicació per tractar únicament una qüestió, obviant aquelles que per la ciutadania tenen més impacte a les seves vides.

Una anècdota recent mostra fins a quin grau la priorització de temes polítics pot arribar a confondre determinats partits. El passat 1 de maig en Joan Coscubiela va participar en el programa .Cat de TV3 sobre el mercat laboral. A través de twitter molts espectadors participaven comentant el programa. Em va sorprendre especialment una piulada de la candidata  d'ERC a l'Ajuntament d'una població important del Baix Llobregat que deia:

"No entenc que pinta el Coscubiela a #MercatPrecariTV3. Ell ara representa a un partit, no a una organització sindical."

Determinats partits han centrat tant el seu discurs en una única qüestió que han oblidat que els partits d'esquerra sempre han tingut la voluntat de representar els interessos de la classe treballadora. És raonable que la televisió pública convoqui a representants polítics quan es tracti sobre la precarització del mercat laboral. Potser alguns partits haurien de reflexionar per quin motiu ningú els va convocar a tractar sobre aquest tema.

I quina és la situació de l'atur a Barcelona?

El Consell Econòmic i Social de Barcelona va realitzar estudi sobre "Atur, nivell d'estudis i renda familiar disponible als barris de Barcelona" (d'on he extret els gràfics i la taula) on es torna a confirmar el que s'ha anomenat com la Barcelona trencada, és a dir, la consolidació a la ciutat de Barcelona del procés de segregació urbana .

Al següent gràfic podem comprovar com l'atur es concentra en aquells barris que tenen una renda familiar disponible inferior i que pateixen un dèficit evident d'inversió municipal.
 
 


Atur registrat als barris de Barcelona. Desembre 2013
Per pes de l'atur sobre la población 16-64 anys
 
Però no només la fotografía estàtica de l'atur ens parla sobre la dualització social de Barcelona. L'evolució de l'atur cronifica la distàncies entre les dues Barcelones que la crisi económica ha fet emergir.


 
Com es pot comprovar, no només existeix diferències entre barris sinó que aquestes augmenten any rere any. La pitjor evolució de l'atur es concentra en aquells barris amb taxes d'atur més elevat. A aquest fet s'ha de sumar la distribució territorial d'aquell atur que té un impacte més important en les condicions socio-econòmiques dels habitants de Barcelona: l'atur de llarga durada.

No cal dir que darrere d'aquestes dades i d'aquests gràfics hi ha unes realitats i unes vivències personals molt dures. Es tracta de ciutadans i ciutadanes que veuen les seves vides trencades i que pateixen d'una forma directa els brutals impactes de la crisi econòmica. Però no només és greu pel patiment actual sino per les conseqüències en la igualtat d'oportunitats i en les perspectives a mig i llarg termini dels infants de les llars que pateixen l'atur.

Davant d'aquesta situació el que caldria per part de les administracions públiques són polítiques de promoció de l'ocupació, concentrant els esforços en aquells barris on hi ha més necessitat. I en aquest àmbit d'actuació l'Ajuntament de Barcelona podria fer molt més que vendre la ciutat al sector turístic amb l'argument fals que serà el sector turístic qui solucionarà el problema de l'atur a Barcelona. Cal dir que en un context de rècord de turistes, el sector està destruint ocupació i no pas generant, això sí, precaritzant les condiciones laborals de la mà de la reforma laboral que van aprovar CiU i PP.

I no s'ha d'oblidar que l'Ajuntament de Barcelona va tancar el pressupost de l'any 2013 amb un superàvit de 140 milions d'euros (que algú m'expliqui quina justificació hi ha perquè existeixi superàvit en un context de crisi econòmica com l'actual) i que té previst destinar 30 milions d'euros a la reforma la part alta de l'Av. Diagonal i el Passeig de Gràcia.

És obscè que amb les dades d'atur de la ciutat no es destini una part important d'aquests 170 milions en polítiques d'ocupació.

Aquesta és la situació de l'atur a Barcelona. Mentrestant, a la realitat paral.lela del debat públic,  alguns continuaran parlant només d'allò que més convé als seus interessos electorals.



No hay comentarios:

Publicar un comentario