Canvi en l'escala de la contesa : drets LGTB

Fa uns dies es confirmava la noticia que la Assemblea General de la ONU estarà presidida a partir de setembre pel ministre d'Exteriors d'Uganda, Sam Kutesa. Pel repartiment rotatori en la presidència de l'Assemblea corresponia als païssos africans escollir el president. Entenent aquest fet i que han de ser els païssos africans els que han de consensuar el seu candidat, el que la comunitat internacional no pot aceptar és que el signant d'una norma que persegueix i condemna a cadena perpètua als homosexuals presideixi  l'Assemblea General de l'ONU.

El contrasentit és evident i colpidor: presidirà l'Assemblea General de la ONU, òrgan que supervisa la feina del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, una persona que ha signat lleis a Uganda que vulneren els drets bàsics de persones gais, lesbianes i transexuals.

És injustificable que cap delegació s'hagi pronunciat  públicament en contra de Kutesa i que,  des d'un malentès realime polític, s'hagi aceptat la seva candidatura.

El ministre ugandés va donar suport i defensar una llei que institucionalitza l'homofòbia present en determinades societat africanes, impulsada en el cas d'Uganda per noves esglèsies evangèliques que tenen suport ideològic i econòmic de lobbies propers al Tea party d'EE.UU.

Aquesta legislació, aprovada el febrer passat, tipifica l'homosexualitat com a delicte i imposa penes de cadena perpètua per actes homosexuals "amb agreujants" i el matrimoni entre persones del mateix sexe. També preveu penes de presó de cinc a set anys per la "promoció" de l'homosexualitat o la "temptativa de cometre" o "ser còmplice" d'actes homosexuals.

Les conseqüències per a les persones gais, lesbianes i transexuals del país no s'han fet esperar, augmentant la pressió sobre elles al donar cobertura normativa al  prejudici i l'odi.

Davant de l'aceptació dels Estats d'aquesta indignitat cal que desde la societat civil es presssioni per no validar amb el nostre silenci aquest contrasentit.

En aquest tema tenim una major responsabilitat aquells païssos que, fruit d'una lluita constant, hem assolit un major desenvolupament en la defensa dels drets LGTB. Hem de ser capaços de fer un canvi en l'escala de la comtesa en la defensa dels drets LGTB i pasar també a la defensar dels drets LGTB arreu del món. El cas ugandés és precisament un exemple de com des d'un país, EE.UU, grups de pressió ultraconsevadors aconsegueixen influència en la regulació dels drets i llibertats de la comunitat LGTB en un altre país. Els lobbies evangèlics americans porten a la pràctica a païssos africans allò que no poden dur a terme als seus propis païssos per una qüestió de correlació de forces. D'aquesta experiència hem de treure la conclusió que les organitzacions no guvernamentals, partits polítics, associacions i activistes, hem de donar la batalla per tal de produir algun canvi en aquells païssos que pateixen l'homofòbia d'una forma encara més colpidora que al nostre país.

Una oporturnitat de dur-.ho a terme ha de ser la no aceptació sense resposta que un homòfob responsable de vulneració de drets humans presideixi l'Assemblea de la Nacions Unides. Aquest fet ha de ser denunciat, perquè tots aquells que creiem en el drets humans no poder assistir impasibles a un nou cas d'inconsistència entre el principis i la realitat.

Juny és el mes en que major visibilitat es dóna a la lluita per la defensa dels drets i llibertats del col.lectiu LGTB. Caldria que tots plegats aprofitèssim que el focus mediàtic se centrarà en aquesta qüestió per no oblidar a tants i tantes africanes que diàriament possen en risc la seva vida per quelcom que mai podran evitar: ajustar la seva conducta a la seva naturalesa, ser com som, estimar a qui el cor i l'ànima els hi demana.

Prou homofòbia!