Avui s'ha confirmat la notícia que finalment el PSC de Barcelona
facilitarà, amb la seva abstenció, l'aprovació dels pressupostos
municipals del 2015 que ha presentat Trias.
Collboni presenta com a compensacions per aquest pacte sociovergent una rebaixa del preu de la T-10 a 9,95 euros així com 20 milions per despesa social i escoles bressol.
Pel que fa al preu de la T-10 és evident que es tracta d'una rebaixa del tot insuficient, tenint en compte que el preu era de 8,25 euros abans que Trias arribés a l'alcaldia. Per altra banda aquesta baixada de preu és en tot cas conseqüència de les diverses mobilitzacions que la plantaforma Stop Pujades ha estat duent a terme des de la pujada de l'any passat i que Trias volia evitar repetir a uns mesos de les eleccions municipals.
Pel que fa a les despeses socials que contempla el pacte PSC-CiU es parla de destinar 20 milions d'euros a partides socials i a escoles bressols. Cal recordar que fa només dos mesos ICV-EUiA plantejava un Pla de Recat Social amb una inversió de 150 millions que fes front a la bretxa social que ha cronificat el patiment i la pobresa a la nostra ciutat.
Perquè s'equivoca Collboni?
Hi ha qui podrà pensar que la política també és pacte per assolir mitjançant negociacions millores per la ciutadania. Ara bé, cal valorar globalment què s'aconsegueix i amb quin cost. Com hem comentat el pacte PSC-CiU no deixa de ser un salvavides per Trias amb una contraprestació reduïda. Trias se sap un alcalde fracassat en els darrers mesos de la seva alcaldia. Ha estat el braç executor dels agents privatizadors de la ciutat i ha estat incapaç de fer front als greus efectes de la crisi social. El balanç del seu govern és una Barcelona trencada, amb una pobresa ampliada i cronificada en determinats barris, i un govern que s'ha permès vendre com un èxit haver tancat l'any 2013 amb superàvit als comptes municipals, insensible al patiment dels que menys tenen.
Vendre o venda seria potser la paraula que millor ha definit el govern de Trias: venda de l'espai públics, dels aparcaments municipals, dels serveis municipals... Privatització de tot allò possible al servei dels que en podran treure profit. És a dir, un govern neoliberal i de dretes en tota regla, de fet, el govern més de dretes que ha tingut la ciutat des de la transició.
Davant d'aquest fet l'actitud del PSC ha estat decebedora, basculant entre la inexistència com a oposició i l'ansietat per aparèixer com a partit "responsable" disposat a pactar amb Trias a qualsevol preu. Lluny d'esmenar aquesta actitud han decidit donar suport a Trias a les acaballes del seu mandat. Un greu error.
S'equivoca Collboni i el PSC regalant a Trias l'oportunitat de tenir un final de mandat on les seves polítiques anti-socials d'anys anteriors es puguin maquillar amb engrunes pressupostàries.
S'equivoca Collboni i el PSC avalant uns pressupostos clarament injustos, molt allunyats de les necessitats dels ciutadans de Barcelona, que focalitzen les inversions en aquelles zones que més pot interessar als interessos turístics però que ignoren les necessitats dels barris més pobres.
S'equivoca Collboni i el PSC, com ja ho van fer amb el seu procés de primàries , reduint la política a cops d'efecte mediàtics. La ciutadania reclama una nova forma de fer politica que passa per la feina del dia a dia, treballant des de els barris, acompanyant les lluites socials sense intentar patrimonialitzar-les.
S'equivoca Collboni i el PSC creient que la ciutadania de Barcelona acceptarà que un partit suposadament d'esquerres s'avingui a les pràctiques de Trias per salvar un govern que agonitza.
S'equivoca finalment Collboni i el PSC si creuen que venent la dignitat de Barcelona a la dreta podrà aturar allò que ja és inevitable: la irrupció d'una confluència de forces amb possibilitats de guanyar l'Ajuntament i recuperar-lo per la ciutadania.
Collboni presenta com a compensacions per aquest pacte sociovergent una rebaixa del preu de la T-10 a 9,95 euros així com 20 milions per despesa social i escoles bressol.
Pel que fa al preu de la T-10 és evident que es tracta d'una rebaixa del tot insuficient, tenint en compte que el preu era de 8,25 euros abans que Trias arribés a l'alcaldia. Per altra banda aquesta baixada de preu és en tot cas conseqüència de les diverses mobilitzacions que la plantaforma Stop Pujades ha estat duent a terme des de la pujada de l'any passat i que Trias volia evitar repetir a uns mesos de les eleccions municipals.
Pel que fa a les despeses socials que contempla el pacte PSC-CiU es parla de destinar 20 milions d'euros a partides socials i a escoles bressols. Cal recordar que fa només dos mesos ICV-EUiA plantejava un Pla de Recat Social amb una inversió de 150 millions que fes front a la bretxa social que ha cronificat el patiment i la pobresa a la nostra ciutat.
Perquè s'equivoca Collboni?
Hi ha qui podrà pensar que la política també és pacte per assolir mitjançant negociacions millores per la ciutadania. Ara bé, cal valorar globalment què s'aconsegueix i amb quin cost. Com hem comentat el pacte PSC-CiU no deixa de ser un salvavides per Trias amb una contraprestació reduïda. Trias se sap un alcalde fracassat en els darrers mesos de la seva alcaldia. Ha estat el braç executor dels agents privatizadors de la ciutat i ha estat incapaç de fer front als greus efectes de la crisi social. El balanç del seu govern és una Barcelona trencada, amb una pobresa ampliada i cronificada en determinats barris, i un govern que s'ha permès vendre com un èxit haver tancat l'any 2013 amb superàvit als comptes municipals, insensible al patiment dels que menys tenen.
Vendre o venda seria potser la paraula que millor ha definit el govern de Trias: venda de l'espai públics, dels aparcaments municipals, dels serveis municipals... Privatització de tot allò possible al servei dels que en podran treure profit. És a dir, un govern neoliberal i de dretes en tota regla, de fet, el govern més de dretes que ha tingut la ciutat des de la transició.
Davant d'aquest fet l'actitud del PSC ha estat decebedora, basculant entre la inexistència com a oposició i l'ansietat per aparèixer com a partit "responsable" disposat a pactar amb Trias a qualsevol preu. Lluny d'esmenar aquesta actitud han decidit donar suport a Trias a les acaballes del seu mandat. Un greu error.
S'equivoca Collboni i el PSC regalant a Trias l'oportunitat de tenir un final de mandat on les seves polítiques anti-socials d'anys anteriors es puguin maquillar amb engrunes pressupostàries.
S'equivoca Collboni i el PSC avalant uns pressupostos clarament injustos, molt allunyats de les necessitats dels ciutadans de Barcelona, que focalitzen les inversions en aquelles zones que més pot interessar als interessos turístics però que ignoren les necessitats dels barris més pobres.
S'equivoca Collboni i el PSC, com ja ho van fer amb el seu procés de primàries , reduint la política a cops d'efecte mediàtics. La ciutadania reclama una nova forma de fer politica que passa per la feina del dia a dia, treballant des de els barris, acompanyant les lluites socials sense intentar patrimonialitzar-les.
S'equivoca Collboni i el PSC creient que la ciutadania de Barcelona acceptarà que un partit suposadament d'esquerres s'avingui a les pràctiques de Trias per salvar un govern que agonitza.
S'equivoca finalment Collboni i el PSC si creuen que venent la dignitat de Barcelona a la dreta podrà aturar allò que ja és inevitable: la irrupció d'una confluència de forces amb possibilitats de guanyar l'Ajuntament i recuperar-lo per la ciutadania.
No hay comentarios:
Publicar un comentario