domingo, 26 de abril de 2015

Lluita de frames

Podem i l'independentisme han sabut entendre que els mitjans de comunicació construeixen realitat en filtrar i limitar el nombre d'alternatives per a la ciutadania. Podem ha construït un relat entre casta i la resta de la ciutadania, entre els vells partits polítics sorgits en la transició política i un nou partit polític immaculat, entre les formes tradicionals d'entendre la representació política i una nova forma de plantejar la política. Aquest relat binari i de conflicte s'adapta perfectament a la forma en la qual els mitjans de comunicació expliquen i construeixen la realitat mediatizada que viu la ciutadania. Així mateix l'independentisme no ha dubtat a plantejar el debat polític des d'una perspectiva també de confrontació, en aquest cas amb la resta de l'Estat. Per construir identitats parteixen de la contraposició amb l'altre.

Els projectes polítics necessiten diferències que puguin ressaltar per orientar el vot i mobilitzar als seus potencials seguidors. Les divisions culturals o socials han estat el recurs habitualment emprat per crear identitat col·lectiva i ser palanca de vot. El vot té, en part, un caràcter reactiu. Es vota també en contraposició al que es rebutja. La construcció de la pròpia identitat social o política té també un component reactiu: la definició del grup al que un pertany s'elabora rebutjant allò que no et defineix. Aquestes divisions, cleavages, frames o eixos sobre els quals s'orienta el debat polític i el vot no són il·limitats, existeix un numerus clausus de les mateixes que poden tractar de ser activades per les diverses opcions polítiques. Els partits o opcions polítiques proposen un principi de divisió o un altre amb l'esperança que sigui aquell que orienti el vot d'una forma més eficaç per als seus interessos polítics o electorals. A Catalunya la creixent bel·ligerància de l'independentisme cap a Podem, i altres noves apostes polítiques, s'explica precisament perquè aquest últim apel·la a una línia de fractura diferent a la qual ells plantegen i pot, potencialment, canviar el marc de referència.

Tal com explica Daniel Innerarity, els mitjans esquematitzen els esdeveniments amb els quals les persones expliquen, estabilitzen alternatives i construeixen l'àmbit del que resulta possible. En la seva funció de agenda setting els mitjans institucionalitzen uns temes, focalitzen l'atenció sobre determinats assumptes i estructuren l'espai públic. Fins al sorgiment de Podem i altres projectes que, de moment en clau municipal, plantegen un nou eix de debat, l'independentisme havia estat especialment reeixit en aconseguir que els mitjans de comunicació adaptessin els esdeveniments mediàtics i els fenòmens amb valor informatiu als seus plantejaments. El sorgiment d'un fenomen que disputa la realitat de referència pot explicar, en part, el declivi que experimenta el suport al projecte independentista, segons semblen indicar les últimes dades demoscòpiques. Un sector de l'independentisme és conscient que un nou eix de debat pot potencialment afeblir les seves aspiracions i és per això que intenten incorporar els nous actors al frame territorial, interpretant la seva aparició i els seus actes des d'un únic punt de vista.

Existeix, per tant,  competència entre Podem i l'independentisme per definir l'agenda política. En el fons el que tots dos projectes polítics intenten (com qualsevol altre) és que el frame, eix, o cleavage sobre el qual pivota el debat polític sigui aquell que més convé als seus objectius electorals o polítics. La lluita política a la qual assistim és més que mai una lluita de frames i les properes eleccions municipals seran, tot i que Podemos estrictament no es presenta,  un primer marcador per mesurar qui va guanyant en aquest lluita.

No hay comentarios:

Publicar un comentario